Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

Barberà, et trobes bé?

La nova temporada del Retrats de Jaume Barberà ha canviat. L’evolució des del Singulars ha sigut curiosa. Aleshores tenia com a objectiu principal donar veu a personalitats poc conegudes que poguessin transmetre als espectadors algunes lliçons de vida a través de la seva experiència i reflexions. Eren professionals de diferents àmbits i tant ens podien parlar d’economia, de medicina i salut, com d’immigració, de política, d’educació... En aquell moment en què la crisi era el tema més mediàtic els economistes (amb tendència catastrofista) tenien més presència i Barberà encetava els programes amb llargs discursos carregats d’opinió i amb to d’adoctrinament. De fet, Barberà pretenia defugir la clàssica entrevista i apostava pel que considerava una conversa. Del Singulars vam passar al Retrats. Mantenia l’essència del programa original però fora del plató. Era Barberà qui es desplaçava fins al context del convidat de manera que la conversa es desenvolupava interrelacionant-se amb el marc d’acció del protagonista. Els professionals continuaven sent de diferents àmbits: infraestructures, comerç, salut, economia i finances...

La nova temporada, però, sembla centrada en la qüestió mèdica. El primer episodi va recuperar el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer per parlar de la salut hormonal (aquell on es va fer preguntar si “feia tetes”). El segon abordava la sobremedicació de psicòtrops i el negoci farmacèutic de la depressió amb el psiquiatre Jorge L. Tizón. En el tercer, el protagonista era l’osteòpata Jordi Saló Darder per donar a conèixer un aparell que havia inventat per compensar les dificultats motrius que patia per culpa d’un accident de moto. Al quart parlava amb el doctor Bonaventura Clotet de les seves investigacions contra l’envelliment. I el programa d’aquest dimecres (una mica feixuc) era un cara a cara entre una psiquiatra i un catedràtic en psicologia per debatre si el trastorn per dèficit d’atenció dels nens era una invenció o una realitat.

Tots els programes emesos fins ara s’han centrat en la medicina i la salut. Sembla que ja no es toquen altres àmbits i la interrelació amb l’entorn dels professionals pràcticament ha desaparegut. L’espai és un simple escenari. Retrats ha deixat de ser el que el seu propi nom indica per convertir-se en un Más vale prevenir o un Curar-se en salut del segle XXI. No és tan important el perfil humà sinó el missatge mèdic sempre amb un rerefons (un pèl transgressor) de teràpies alternatives. Més que retratats hem acabat receptats.

PUBLICITAT
PUBLICITAT