Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

‘Catalunya des de l’aire’, versió ‘low cost’

8TV emet cada divendres Déu n’hi dron, un espai produït per Júlia Otero. Per l’enginyós joc de paraules del títol és fàcil deduir que la gràcia del programa és que està gravat amb drones. Vint-i-cinc minuts d’imatges aèries de Catalunya. Cada episodi se centra en una zona concreta del país. De moment ja hem pogut veure la vall de Boí i Montserrat. És una mena d’aquell Catalunya des de l’aire que van fer fa anys a TV3 però en versió low cost. En comptes de gravar les imatges a vista d’helicòpter es capten a ull de drone. Passem de la majestuositat dels grans paisatges de vertigen a un vol més modest de pardal que passeja per façanes i per sobre de teulats. Però no tot és a vista de drone. Penetren dins d’edificis emblemàtics i llisquen per carreteres. La gràcia és que el pla és sempre subjectiu i en moviment. Tràvelings permanents que donen més dinàmica a la imatge. La veu corporativa de la cadena, la de les promocions i falques de ràdio que anuncia la pel·lícula del vespre, posa també la veu en off al programa amb una intencionalitat forçada. El guió és el pitjor de tot. Explicacions turístiques al marge, la veu va interaccionant amb l’espectador en un to desenfadat i un punt de sentit de l’humor poc reeixit. És artificiós però com a mínim va explicant la ruta, concreta els punts geogràfics i ubica l’audiència.

El resultat és un vídeo ideal per als consells comarcals i punts d’informació turístics de Catalunya. És una mena de publireportatge de la zona. Un tast visual útil abans de preparar una excursió. Tenint el Catalunya des de l’aire a la memòria el programa impressiona poc, però també és cert que hi ha un públic molt fidel a la tele dels paisatges i que gaudeix de la pantalla convertida en una finestra. Des de tan amunt tot sembla millor. És una mena de gravació relaxant que provoca en l’espectador una inquietud aspiracional. El devot d’aquest tipus de programes és el que, en veure les imatges, pensa en l’excursió que farà per veure-ho en persona. Crea el desig d’accedir-hi i la utopia de visitar-ho tot. Si els llocs que mostra ja són coneguts, investiga si s’ha oblidat d’algun racó important per descobrir i tornar-hi. Projecta una imatge de futur d’un mateix actiu i participatiu. Atorga la tranquil·litat a l’audiència incondicional de repassar el territori. És el “i tot això és nostre” i el recordatori del patrimoni geogràfic i cultural compartit. L’orgull patri estimulat a cop de drone.

PUBLICITAT
PUBLICITAT