Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

L’espectacle de la prostitució

Divendres l’intrèpid Equipo de investigación de La Sexta s’endinsava en el món de la prostitució. Un tema molt original, que es repeteix cíclicament a la televisió sense aportar res de nou i seguint els tòpics de sempre. Vam veure el mateix de les vegades anteriors en desenes de programes diferents: càmeres amagades dins un cotxe que graven com un reporter intenta parlar amb prostitutes de carrer que no volen ser entrevistades. O periodistes que truquen a intèrfons de bordells demanant permís per parlar amb la mestressa i que els informi de com treballen allà dins i preguntar què guanyen.

El reportatge començava tenint clar quants diners il·legals mou la prostitució a Espanya. Amb l’èmfasi exagerat, dramàtic i ridícul de Glòria Serra el programa insistia tant en la xifra astronòmica que semblava que tots els problemes del país s’haguessin de solucionar si aquests diners es declaressin a Hisenda.

Els d’ Equipo de investigación són els reis de fer veure que investiguen el que calgui. Una altra cosa és que res del que facin aporti res de nou. T’exposaven la situació de la prostitució a l’estranger. T’explicaven les dades però després feien el mateix que a tot arreu: perseguir prostitutes amb la càmera amagada per veure si volien parlar i com els deien que no. La negativa d’aquestes dones a atendre els reporters s’entén com un misteri extra, com raons de fons que cal descobrir. El que importa és mostrar sempre els espais sòrdids on treballen, exhibir els seus cossos, escenes lamentables d’explotació sexual, imatges captades amb càmera oculta d’homes demanant un servei i fins i tot alguna escena de violència. Ensenyaven com una dona, en veure la càmera, atacava els reporters llançant-los una ampolla de vidre. “ Esta mujer tiene atemorizados a los vecinos ”, i la posaven d’exemple dels problemes de prostitució a València. L’escena no aportava res a la investigació però contribueix a l’espectacle miserable que busquen per il·lustrar el seu tema. No s’entén què n’esperen treure, d’abordar pobres dones que fan el carrer recolzades en un fanal. O a quina conclusió esperen arribar entrant en bordells del Barri Vermell. Els acaben preguntant el mateix de sempre: per què ho fan, quant guanyen i com van arribar a aquesta situació. El morbo etern d’aquests programes que amb l’excusa d’investigar es reiteren en el drama clàssic i estèril. Es parla molt de l’explotació que pateixen les prostitutes per part dels proxenetes i poc de com la televisió se n’aprofita i comercia amb les seves misèries.