Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

L’interrogatori patètic de la Mariló

Dimecres a la lamentable Mañana de Mariló Montero aturaven la tertúlia per fer una connexió amb un poble d’Andalusia perquè hi havia passat un fet colpidor. Un nen s’havia escanyat menjant un caramel. Estava contemplant l’assaig dels portants per a la processó de Setmana Santa. La criatura va quedar sense aire i, per sort, un dels que carregaven la imatge era policia local i li va saber practicar la maniobra de Heimlich a temps. Va anar de poc, però el nen estava sa i estalvi i preparat per explicar-ho en directe a la Mariló Montero.

¿Qué pasó cuando te llevaste el caramelo a la boca? ”, li preguntava ella com si fos Miss Marple. El nen explicava que un amic l’havia fet riure, s’havia ennuegat amb la llaminadura i com que no podia respirar havia anat a buscar el seu pare, que era a pocs metres d’ell. “ ¿Y cuando tú ya estabas atragantado y escuchabas los gritos, el revuelo de la gente asustada, ¿tú que sentías? ¿Tenías miedo? ” El nen va dir que sí. La Mariló no en tenia prou i furgava més en l’ensurt: “ ¿Tú notabas que te estabas asfixiando y que ya no podías respirar y te preocupabas? ” El nen va tornar a contestar afirmativament. La Mariló, reina de les preguntes òbvies, insistia: “ ¿Cómo estaba tu padre? ” I la criatura, sincera i obedient, responia: “ Llorando ”. I en el clímax de la pornografia emocional i de l’abús periodístic a un menor, li va demanar: “ ¿Y tú qué sentías al ver a tu padre llorar? ” El nen no va poder ser més concret: “ Llorar yo ”.

Mariló Montero va fer tot l’interrogatori amb un somriure als llavis, satisfeta de la gran història televisiva que havia trobat. El nen, en ple horari escolar, apareixia a la tele pública per explicar la gran notícia: s’havia ennuegat amb un caramel. A sobre, i sense que estigués previst, el pare de la criatura va deixar anar que això havia passat feia vint dies. Ni tan sols tenia el valor de la immediatesa. Era la notícia d’un ennuegament com tants altres n’hi deuen haver cada dia a Espanya. Però ja se sap que en els magazins matinals tot el que tingui a veure amb nens morts o a punt d’estar-ho són un bé informatiu molt preuat.

L’entrevista no ha tingut repercussió perquè Mariló Montero no ha comès cap barrabassada cultural. Però entre tonteria i tonteria aquesta dona fa diàriament més patètica una tele pública i un periodisme que tenen delicte. I, al final, el que et fa ennuegar amb el croissant és la porqueria que emet TVE.

PUBLICITAT
PUBLICITAT