Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

De Mandela a Oprah Winfrey

Ahir tant el 3/24 com el Canal 24 Horas de TVE van retransmetre en directe part de la cerimònia de comiat a Nelson Mandela. La pluja dramatitzava al·legòricament la imatge televisiva d'un esdeveniment històric. La retransmissió del Canal 24 Horas va ser redundant i sense fugir d'estudi sobre la figura de Nelson Mandela. Van triar un convidat que donava poc joc: un exmissioner director de la revista Mundo Negro . Duia una creu cristiana a la solapa i va fer un discurs que potser acotava massa la dimensió de Mandela. Les entrevistes a periodistes les feien a cop de telèfon. En canvi, al 3/24 la retransmissió va ser interessantíssima. Conduïda per Jordi Eroles i amb connexions amb Xesco Reverter, tenien de convidats al plató Joan Roura, periodista de la secció d'internacional de TV3, i Manel Manonelles, professor de relacions internacionals. A Joan Roura el plató virtual se li menjava les ulleres cada vegada que es posava de perfil. I encara és hora que entenguem el misteri pel qual ell i Eroles s'entossudien a parlar de grans " eventos " (en castellà) i no pas de grans esdeveniments. Anècdotes al marge, les aportacions que van fer Roura i Manonelles van ser molt il·lustratives i pedagògiques: més enllà de glossar la figura de Mandela des de molts punts de vista, i de traçar la trajectòria històrica de Sud-àfrica i les seves dificultats actuals, van obrir mires. Van acabar parlant d'Algèria i de la Xina. Van explicar l'evolució dels països emergents. Van valorar l'absència de líders com Putin argumentant-ne les raons. Van saber posar èmfasi en una imatge que veurem molt repetida: l'encaixada de mans cordial entre Obama i Raúl Castro. I fins i tot van abordar qüestions de polítiques d'inversió estrangera. I tot mentre seguíem en directe la cerimònia i els discursos dels assistents. Cap al final, Manel Manonelles va treure una conclusió molt reveladora d'aquell acte històric: "Li ha faltat un toc africà", va dir. Roura, que hi estava d'acord, va apuntar un concepte a tenir en compte: "Potser se'ns ha encomanat un cert ladydiisme " (de la Lady Di, vaja). El ladydiisme com a baròmetre dels funerals d'estat s'hauria de patentar. Per acabar, Joan Roura ens va sorprendre recordant la presència de la periodista Oprah Winfrey. La va reivindicar amb un somriure com a "companya nostra" i va recordar la seva lluita més recent contra el racisme després que no li haguessin volgut vendre una bossa en una botiga de luxe de Zuric. Sense cap mena de dubte els referents que ens estan quedant per al segle XXI són una altra cosa...

PUBLICITAT
PUBLICITAT