Publicitat
Publicitat

HISTÒRIES DE LA TELE

Mira qui balla... fatal!

Un dels talent shows de més èxit a la BBC és Strictly come dancing. És la versió anglesa del Mira quién baila. Famosos ballant i un jurat que els puntua. L’any 2008 va participar-hi John Sergeant, un prestigiós i veterà periodista. Va ser vuit anys corresponsal en cap de política de la BBC i el cap de política de la cadena ITN. Sergeant ballava fatal. El seu pasdoble, disfressat de torero, és de les seves actuacions més mítiques. Quan caminava semblava que es netegés la tifa d’un gos de les soles de la sabata. Setmana rere setmana els membres del jurat li donaven la puntuació més baixa. Però John Sergeant és un personatge molt carismàtic. Un periodista que fins i tot en aquelles lamentables circumstàncies de l’espectacle tenia l’estima de l’audiència. Els espectadors el votaven a través de missatges de mòbil i el salvaven sempre de ser expulsat. Anaven caient altres concursants que ho feien millor que ell. Aquest fet es va acabar convertint, de manera espontània, en una broma recurrent de l’Strictly come dancing. Els espectadors no volien perdre’s les còmiques actuacions dansaires del periodista. Fins i tot el jurat del programa va acabar una mica molest amb la continuïtat de John Sergeant.

A poques setmanes de la final, però, es va produir un daltabaix mediàtic.

La quantitat de vots per SMS que rebia la BBC era extraordinària. La tensió del jurat amb Sergeant també. Començava a tenir possibilitats de guanyar el concurs. Però el periodista va decidir plegar. En una roda de premsa va comunicar: “Fins i tot per a mi la broma ha anat massa lluny”. Va deixar entreveure que havia estat intimidat i que marxava del concurs “per evitar una batalla sagnant”. La metàfora no podia estar més ben trobada: “És com quan ets en una festa molt divertida i t’adones que és el moment d’anar-te’n, just abans de la baralla”.

La dimissió de Sergeant va indignar l’audiència. Les xarxes socials n’anaven plenes. Famosos i anònims exigien la continuïtat del periodista. S’havien gastat diners ens uns missatges que després no van servir de res. Fins i tot el secretari d’estat per als Negocis lord Mandelson va piular: “No hauria de plegar. Sergeant s’ha convertit en el John Travolta de la gent i hauria de ser un lluitador i no un derrotat”.

El programa de ball va suposar el rellançament mediàtic de John Sergeant, que no ha parat de presentar programes de tele des d’aleshores. Però el més històric de tot plegat és que la BBC es va comprometre amb els espectadors indignats a retornar-los els diners dels SMS. Això sí que és compromís de servei públic.