Publicitat
Publicitat

ESPANYOL

Aguirre agafa impuls a Vallecas a la contra i amb un home més

Tres gols de Sergio García i un de Stuani maten un Rayo atrevit

Amb un home més des del minut 25 per l'expulsió del porter Rubén i amb dos gols de penal com a base de la victòria. Aquest és el context de l'1-4 de l'Espanyol ahir a Vallecas, però no són els únics mèrits del treballat triomf dels homes de Javier Aguirre en terres madrilenyes. Amb pragmatisme i moltes novetats en l'alineació, l'Espanyol va sumar tres punts que li permeten respirar més a prop dels llocs europeus que de la zona de descens. Tres punts que, després de setmanes de soroll i pressió, catapulten l'equip i el buiden de dubtes.

Però reduir la victòria als penals i l'expulsió dibuixaria un partit molt més simple del que va ser i donaria massa responsabilitat a l'àrbitre quan, en realitat, l'èxit blanc-i-blau va venir d'una execució perfecta i intel·ligent del pla del tècnic mexicà, que va deixar-se dominar per un Rayo molt ofensiu per destrossar-lo al contraatac. Una victòria amb segell -construïda amb ordre en defensa i verticalitat en atac- per refredar les tensions dels últims mals resultats i aportar la dosi de calma que necessita el vestidor.

Ja des de l'alineació, Aguirre va confirmar la seva intenció de sacsejar l'equip per seguir traient-li el màxim suc. Va situar Jhon Córdoba en punta per donar volada a Sergio García entre línies, i la combinació no va poder ser més perfecta. Va recuperar la parella Colotto i Héctor Moreno a l'eix de la defensa i va apostar per un doble pivot contundent amb Raúl Rodríguez i David López. En banda, un home ràpid a la dreta (Torje) i un llançador disciplinat a l'esquerra (Víctor Álvarez).

Proposta reactiva

El mateix Aguirre va admetre que "era impossible prendre la pilota" al Rayo i va muntar un engranatge espès per provocar-li errades i, des d'allà, construir una salvatge transició a l'atac. Va funcionar des del principi. Héctor Moreno i Sergio García van donar els primers avisos d'un Espanyol que va obrir el marcador en l'acció que va marcar el partit. El porter del Rayo va fer caure dins l'àrea el capità de l'Espanyol, que se li va avançar en el control de la pilota, i va ser expulsat. El davanter de Bon Pastor no va fallar des dels onze metres i va fer el 0-1.

Amb deu, el Rayo va seguir apostant pel seu habitual joc ofensiu, que va estar a punt de donar-li el premi de l'empat al tram final del primer temps (amb un xut al pal), però també hauria pogut costar-li car en alguna cavalcada entre Jhon Córdoba i Sergio García, sincronitzats a la perfecció amb espais i al contraatac.

Després del descans, el guió va seguir igual, amb l'Espanyol mantenint l'ordre i esperant la desitjada errada que el portés al gol. En una d'aquestes va arribar el segon penal, forçat per Córdoba i transformat per Sergio García. El Rayo va seguir arriscant, en un pas endavant que sabia que el condemnava a caure golejat i li donava el partit ideal al seu rival, que ho va saber aprofitar tot i acabar arraconat a la seva àrea. Després de fallar fins i tot un tir lliure indirecte, el Rayo va retallar diferències amb un gol de Saúl a deu minuts del final. Però, en la següent acció, Sergio García va trencar les esperances locals amb un gol de pur davanter. Stuani va rematar la feina fent el quart per respirar tranquils.