Publicitat
Publicitat

El xou de Bolt, la missió de Schippers i una pista sense russes

Avui arrenca la competició d’atletisme a Rio, amb la velocitat com a plat fort

A l’aigua se li estan acabant els dies de protagonisme als Jocs. L’emoció olímpica s’anirà traslladant del Centre Aquàtic a l’Estadi Olímpic de Rio de Janeiro, on la batalla per un rècord del món o una medalla portarà els millors atletes del món al seu màxim en els pròxims nou dies. Aquest divendres arrenca la competició de l’atletisme, que fins diumenge encara compartirà l’atenció mediàtica amb la natació, i s’espera que ja des del primer dia l’espectacle sigui alt, amb les primeres medalles en la prova dels 10.000 femenins (16.10 h), amb l’etíop Tirunesh Dibaba com a principal aspirant, i els 20 km marxa masculins (19.30 h), en què Espanya aspira a medalla amb el murcià Miguel Ángel López.

L’ absència d’atletes russos, apartats per dopatge pel Comitè Olímpic Internacional, ha igualat les forces entre molts més candidats que en altres grans cites, encara que les proves estrella segueixen tenint el seu principal favorit. La batalla d’ Usain Bolt contra Justin Gatlin en la velocitat (competiran en 100 m, 200 m i 4 x 100 m) i l’intent de l’holandesa Dafne Schippers d’imposar la seva potència blanca entre la fibra negra, amb la jamaicana Shelly-Ann Fraser-Pryce com a principal exponent, són alguns dels plats forts dels Jocs. “ Pot ser molt impactant veure una atleta blanca guanyant en velocitat, on sempre hi ha hagut hegemonia negra. En tot cas, que acabi donant guerra ja serà emocionant”, analitza Rosa Morató, olímpica a Pequín en 3.000 obstacles. També s’apunta a aquesta primera cita del 100 m femení, prevista per a la matinada de divendres a dissabte (3.40 h), l’exsaltador de perxa i ara cap de premsa de la Federació Catalana d’Atletisme, Alberto Ruiz.

De tota manera, Lobito, olímpic a Los Angeles 1984 i Barcelona 1992, reclama ser prudent amb les previsions, i posa com a exemple les últimes competicions, en què s’esperava que Gatlin, el millor durant l’any, destronés Bolt, però el jamaicà sempre va resistir. “ Si Bolt és a Rio és perquè està bé. Potser patirà en el 100 m, però en el 200 fa bona pinta”. La delegació espanyola viurà aquestes cites amb més interès que mai, ara que tenen a les seves files un bon candidat, el madrileny Bruno Hortelano, campió d’Europa de 200. “Que aconseguís ficar-se en la final seria extraordinari. Ho és tan sols que hi pugui aspirar”, admet Morató. Ruiz també toca de peus a terra amb les seves opcions i les d’altres atletes: “Venim de fer uns Europeus molt bons, però el nivell de l’atletisme espanyol no és res a nivell mundial. Vivim d’individualitats, de casos especials, però la realitat en la majoria de proves serà no superar la qualificació”.

Els casos especials són, a banda de Miguel Ángel López, que també ho intentarà en els 50 km marxa, el cubà nacionalitzat espanyol Orlando Ortega en 110 m tanques i la saltadora d’alçada Ruth Beitia. L’excés de pressió podria afectar la càntabra, a qui ja se li penja la medalla. Sobretot, recorda Ruiz, perquè els concursos sempre tenen qualificacions delicades, “que t’agafen al matí i en què sempre hi ha sorpreses sonades”. I recorda la dels tres nuls del saltador de perxa Serguei Bubka a Barcelona 92.

La perxa serà, possiblement, una de les cites més afectades pel cas de dopatge de Rússia. Ielena Issinbàieva serà la gran baixa de Rio, i, sense ella, “es perd espectacle”, diu Ruiz. Era habitual que l’estadi vibrés amb el xou que ella feia després de cada encert, amb la competició decidida, quan buscava afegir centímetres al llistó per elevar el rècord mundial. Després de dos anys aturada per haver sigut mare, havia tornat a l’elit i, en la primera competició, havia aconseguit fer la millor marca de l’any. En la versió masculina, el francès Lavillenie, principal favorit a l’or, entrarà en acció diumenge en la prèvia (15 h).

Les tapades en marxa

Les mirades tenen objectius clars en els grans noms de l’atletisme, que difícilment decebran perquè, “en any olímpic, tothom arriba bé”, reconeix Ruiz. Però tant ell com Morató no descarten més d’una sorpresa en les proves més obertes. I aquí la marxa femenina és la que més opcions de medalla té. Beatriz Pascual i Raquel González poden ser les tapades de la cita. “Les he vist entrenant-se al CAR de Sant Cugat i estaven com un tro. Sense les russes, se’ls obren moltes opcions”, diu Ruiz. I Morató també té clar que no se les pot ignorar perquè la poden fer grossa. Divendres serà el seu gran dia (19.30 h).

PUBLICITAT
PUBLICITAT