Publicitat
Publicitat

Amb 0-2 el Barça deixa d'envair l'esquena de la defensa local i perd el control del joc

Quan es deixa de ser profund

La defensa avançada de la Reial Societat era un regal. Era una invitació a jugar vertical, a ser profund, a encadenar ocasions gairebé d'un contra un davant el porter Bravo. El Barça ho va interpretar molt bé durant mitja hora de joc i va poder resoldre el partit amb un tranquil 0-3 o 0-4. Va ser només un 0-2, un resultat que acabaria sent massa curt per salvar el triomf a Anoeta, un camp que comença a estar maleït per als blaugranes.

Seria injust i, fins i tot, oportunista dir que el Barça es va relaxar. No va ser ben bé això el que va provocar la reacció i remuntada de la Reial Societat. Va ser deixar de ser profund, deixar de ser vertical, voler apostar per un moviment més de seguretat, de suport, en lloc dels atrevits desmarcatges de ruptura de la primera fase del partit. Messi va disposar de clares ocasions de gol amb una senzilla finta per enganyar el central i un moviment àgil i directe cap a porteria.

El d'ahir va ser el Messi menys barroc, el més pràctic. Abans del gol, l'argentí va xutar massa creuat després d'una assistència a l'espai i, ben entrada la primera meitat, va demanar una passada a Cesc per engaltar una volea que Bravo va aturar com va poder. Pedro, amb la seva habitual capacitat d'estirar el rival i arrossegar defenses, i Dani Alves, especialment actiu per la dreta, eren més arguments per a un Barça intel·ligentment vertical i directe. La pressió alta de la Reial convidava Valdés a iniciar algunes jugades en llarg, i també Busquets i Piqué a buscar el desplaçament directe saltant-se les passades curtes interiors. Iniesta, el més precís en les conduccions, també va ajudar a accelerar els atacs.

En el moment en què el Barça va deixar d'espantar els txuri-urdinamb les invasions a l'esquena d'una defensa molt tova, va ser quan va alimentar l'ambició i les esperances locals d'aixecar el marcador. L'error de basculació de la defensa blaugrana en l'acció de l'1-2, amb Piqué i Puyol desajustant-se en una disputa aèria sobre Griezmann i Alves tancant més del compte i allunyant-se del perill del Chori Castro a la banda, va obrir el camí de la remuntada per a la Reial Societat.

De cop i volta, la defensa avançada de Montanier no era una esquerda defensiva del seu equip sinó una sòlida base per començar a atacar amb atreviment. La Reial Societat va poder avançar les línies, anar-les situant cada cop més amunt per incomodar el Barça amb una forta pressió. Els blaugranes, que intentaven mantenir la calma a través de la pilota, van perdre la capacitat de desbordar i van ser més vulnerables a les pèrdues de pilota i als contraatacs locals. Busquets, ahir no tan apagafocs com altres dies, no va poder protegir l'equip en les transicions i el Barça va patir. Fruit de l'estrès defensiu i de l'angoixa d'un resultat que perillava, Piqué va prendre un risc excessiu amb una targeta groga i va escombrar Carlos Vela lluny de l'àrea. Segona groga i al carrer. La sortida de Mascherano per Cesc va acabar d'animar la Reial i de desorientar el Barça, nerviós i espès. El 2-2 cinc minuts més tard va acabar de trencar-lo del tot.

Iniesta, el més fred i calmat de tots, va empènyer el Barça un altre cop a buscar la porteria rival. Jordi Alba va anar guanyant protagonisme per l'esquerra, però al Barça li faltava profunditat. Li van faltar Tello i Alexis, a la desesperada.