Publicitat
Publicitat

Contra les confusions intencionades

Cal no confondre les dades de la liquidació del sistema de finançament autonòmic amb les del dèficit fiscal

No fa gaires dies van sortir les dades de la liquidació del sistema de finançament autonòmic corresponents al 2014. Per enèsima vegada es va corroborar que l’actual sistema perjudica Catalunya. Ara bé, tal com els mitjans presentaven les xifres del finançament autonòmic, podia passar que els ciutadans es confonguessin. Es deia que Catalunya aportava a l’Estat 18.207 milions d’euros, uns 2.422 euros per habitant, i en rebia 16.514 milions, que equivalen a 2.196 euros per càpita. Per tant, feia una contribució neta de 1.693 milions, i en termes per habitant, de 226 euros.

En veure aquestes magnituds presentades d’aquesta manera, el ciutadà pot preguntar-se: ¿però la contribució neta de Catalunya a l’Estat, el dèficit fiscal, no és de l’ordre d’uns 15.000-16.000 milions d’euros anuals? ¿I ara aquestes xifres el redueixen a uns 1.700 milions? Com pot ser?

La magnitud del dèficit fiscal és rellevant: més de 2.000 euros per català a l’any, comptabilitzant nens i persones grans

La resposta és que aquests 1.700 milions corresponen únicament a l’aportació feta via el model de finançament que té la Generalitat. Vet aquí una manera més entenedora de presentar les xifres anteriors: la Generalitat, com la resta d’autonomies de règim comú, gaudeix d’una cistella d’impostos. Són tributs estatals, però el seu rendiment generat a Catalunya està cedit totalment o parcialment a la Generalitat. Així, la Generalitat gaudeix del 50% de l’IRPF, del 50% de l’IVA i del 58% dels impostos especials. I percep el rendiment total d’altres impostos, com per exemple el de patrimoni, el de successions i donacions, el de transmissions patrimonials i el d’actes jurídics documentats. El rendiment total d’aquests tributs l’any 2014 a Catalunya va ser de 18.207 milions d’euros, l’aportació a què ens hem referit anteriorment.

No obstant això, la Generalitat no es pot quedar amb tots aquests ingressos generats perquè el model de finançament conté un sistema de redistribució interterritorial dels ingressos per acomplir el principi de solidaritat. És el que es coneix com a sistema d’anivellament. Un cop s’ha aplicat, a la Generalitat de Catalunya li queden 16.514 milions d’euros, el que va rebre segons les dades anteriors. Així doncs, ha perdut, a efectes de la solidaritat, 1.693 milions.

Per tant, la contribució anterior és només una petita part del dèficit fiscal. Cal recordar que el dèficit fiscal és la diferència entre els impostos que els catalans paguem a l’Estat, no pas a la Generalitat ni als governs locals, i el que en rebem en forma de despesa pública (pensions, transferències a famílies, a la Generalitat i governs locals, despesa en inversió, etc.). Els recursos que no tornen en forma de despesa pública són el que denominem dèficit fiscal, que inclou el generat mitjançant el model de finançament autonòmic explicat abans.

Les últimes dades del dèficit fiscal estimades pel govern català corresponen al 2012, quan s’eleva a 14.623 milions d’euros, un 7,5% del PIB català. La Generalitat disposa actualment de xifres del dèficit fiscal per a una bona sèrie d’anys, des del 1986. La mitjana del dèficit d’aquests 26 anys és del 8% del PIB, amb una desviació estàndard relativament baixa, del 0,9. Si el PIB català és de l’ordre d’uns 200.000 milions d’euros, per això s’ha consolidat la xifra d’un dèficit fiscal de l’entorn d’uns 16.000 milions.

Segurament no hi ha cap altre territori al món on els ciutadans coneguin tan bé el seu saldo fiscal amb l’estat. La necessitat obliga

Arribats aquí fem dues constatacions. La primera és que la magnitud del dèficit fiscal és rellevant: més de 2.000 euros per català a l’any, comptabilitzant nens i persones grans. També vol dir que una família de quatre membres fa una contribució a l’estat espanyol a fons perdut de més de 8.000 euros cada any. Dit d’una altra manera, Catalunya aporta el 19,4% dels recursos de l’Estat i només rep el 14,0% de la despesa. Una diferència de 5,4 punts percentuals, que s’incrementa si només es té en compte la despesa discrecional de l’Estat. És a dir, si s’exclou del càlcul l’administració de la Seguretat Social, s’aporta el 19,6% i es rep l’11,0% i la diferència arriba a 8,6 punts percentuals.

La segona constatació és que el finançament que té la Generalitat contribueix notablement a generar dèficit fiscal. Altres factors rellevants són les polítiques inversores de l’Estat, que castiguen Catalunya any rere any.

Espero haver contribuït a disminuir la confusió que alguns ciutadans podien tenir entre les dades del finançament autonòmic i les del dèficit fiscal. Són temes que tenen una certa complexitat, però si s’expliquen bé poden estar a l’abast de tota la ciutadania. El més llastimós és que alguns mitjans aprofiten la complexitat per crear confusió intencionada i esbiaixar les xifres, com ha passat ara amb alguns mitjans informatius de Madrid, que han aprofitat l’ocasió per dir que el dèficit fiscal de Catalunya es reduïa a l’aportació neta feta mitjançant el sistema de finançament autonòmic. Sort que els catalans ja estem acostumats que es manipulin les xifres. Segurament no hi ha cap altre territori al món on els ciutadans coneguin tan bé la magnitud del seu saldo fiscal amb l’estat. La necessitat obliga.