Publicitat
Publicitat

Enhorabona, Joserra

De vegades és un plaer equivocar-se. Recordo que una vegada Baltasar Porcel, escriptor inoblidable, em va dir mentre dinàvem: “No sé per què tothom vol tenir sempre la raó. Jo no tinc gairebé mai la raó, però me’n toco els dallons”.

Jo ahir em temia que les esquerres a les Balears no serien capaces de formar un govern, i fins i tot que el PP de Bauzá pogués arribar a arrepenjar-se en una aliança amb Ciutadans. Va ser una anàlisi no del tot inversemblant, però sí, per fortuna, errada. Finalment les Balears, que és el meu país, tindrà un govern d’esquerres. I sembla que en aquesta ocasió no farà falta la frontissa del centredreta, que abans es deia UM i ara es diu el PI.

La ciutadania ha parlat amb saviesa, i ha enviat el PP de José Ramón Bauzá a fer punyetes. Han estat quatre anys d’uns aires irrespirables, que a les Illes no estàvem avesats a haver d’ensumar . Han estat quatre anys d’aires directament feixistes, que es poden explicar per un error electoral massiu.

La crisi havia esclatat, la decepció era extensiva i el segon Pacte de Progrés havia fracassat de forma més que prominent en molts aspectes. El PP estava en condicions, l’any 2011, de guanyar les eleccions mal que presentés una escombra, des del seu tradicional espai de centredreta a les Balears. I així ho varen fer: varen presentar una escombra (una granera, dit a la mallorquina) anomenada José Ramón Bauzá i s’ho varen menjar tal com va venir.

Després va resultar que Bauzá i el seu reduït sanedrí d’adlàters no eren de centredreta, sinó que representaven la dreta més que extrema. Han menyspreat la identitat del poble balear, començant molt especialment per la seva llengua i cultura, que es diuen catalanes. No ho volen entendre ni ho entendran mai, però han perdut quinze escons al Parlament balear, i han regalat el govern a l’esquerra més o menys nacionalista, a causa de la seva incomprensible política contra l’educació en català, directament derivada de les doctrines del ministre Wert.

José Ramón Bauzá disfrutava enormement quan anava a Madrid (hi anava tan sovint com podia) i un Jiménez Losantos o un César Vidal li feien una abraçada i li deien: “ Bravo muchacho, duro con ellos ”. Ara haurà d’aprendre una dura lliçó: que quan la cagues com ell ho ha fet, Roma no paga tontaines. Bauzá ja només és una nota a peu de pàgina, i en lletra petita, en la història de les Illes Balears. L’hem hagut de suportar, però em penso que ens en sortirem. Només demano i sospiro una cosa: que el nou govern d’esquerres que està a punt de formar-se (per primera vegada, i feliçment en contra dels meus vaticinis, sense necessitat de la presència del centredreta que avui en dia representa el PI) no la torni a vessar com ha passat en alguna ocasió. No ens podem permetre una altra catàstrofe política, jurídica i institucional com la que ha personalitzat aquest boticari anomenat José Ramón Bauzá. Esperem amb curiositat el que puguin donar les investigacions judicials sobre la seva farmàcia, la seva vinoteca i el seu pis de luxe.

PUBLICITAT
PUBLICITAT