Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Hereus que es llepen els bigotis

Una senyora multimilionària italiana ha fet hereu el seu gat d'una fortuna valorada en 10 milions d'euros, segons informava ahir l'Ara.cat. La finada, vídua d'un constructor que es pot dir que li havia deixat les coses arregladetes, era una anciana de 94 anys que vivia en companyia d'una infermera anomenada Stefania i un gat negre (perquè després diguin que porten mala sort) de 4 anys que respon al nom de Tommaso. Es veu que Stefania i la senyora compartien la passió pels felins, i que el testament, tot i fer hereu el bo d'en Tommaso, deixa la infermera encarregada de gestionar el llegat, ja que la llei italiana prohibeix que els animals heretin. És a dir que, qui al final s'endú la pasta és l'amiga Stefania, que s'ha apressat a declarar que no tenia ni idea que la seva ama fos tan rica. No havíem pensat una altra cosa. D'això se'n diu saber-la llarga, signorina Stefania. Esperem que, ja que li ha servit d'esquer per fer-li signar tal cosa a una dona que ja no hi devia ser tota, almenys d'ara endavant a en Tommaso que no li falti una bona ració diària de Friskies.

El cas en recorda en certa manera un altre, no menys curiós, que va succeir fa un parell d'anys en un indret força més proper, concretament, a Menorca. Va ser el d'un empresari de Ciutadella considerablement ric, de nom Juan Ignacio Balada Llabrés, nascut fill únic i mort sense descendència, que va decidir llegar la meitat de la seva fortuna a la casa reial espanyola. Se'n recorden? L'home, que devia ser bondadós de mena, devia patir en veure com, de dia en dia, la família Borbó anava creixent amb aquell bé de Déu de néts i nétes: ves que no ho acabin passant magre per arribar a final de mes, degué barrinar. I, com que ell no devia tenir ni un gat a qui fer-ne beneficiari, la meitat del seu abundós patrimoni va anar a parar a la Zarzuela, repartit entre els prínceps d'Astúries, Felip i Letícia, i els susdits vuit néts del rei i la reina: dues apostes de futur, com es pot veure. L'altra meitat, el senyor Balada Llabrés la va deixar en mans dels seus marmessors, perquè fos destinada a la creació "d'una fundació d'interès general".

De tot això, com dèiem, ja en fa un parell d'anys, i de l'herència del filantrop menorquí no se n'ha cantat més gall ni gallina. És cert que la casa reial, en el moment de confirmar la notificació notarial, ja va avisar que el procediment per a l'acceptació de l'herència, en cas de produir-se, seria, pel que tenia d'inusual el fet, "complicat i molt llarg". No ho dubtem pas, i doctors en lleis té la institució monàrquica per dirimir aquestes coses. Més que res, però, rememorem la història per la curiositat de saber quins efectes ha tingut la munificència del senyor Balada Llabrés. Especialment, pel que fa a la part que havia d'anar a parar a alguna fundació d'interès general. No fos que finalment s'hagués decidit no crear cap entitat nova sinó invertir els diners en alguna de ja existent, que fos de solvència contrastada. El prestigiós Institut Whiskas, per exemple.