Publicitat
Publicitat

Independitzar-se de cap

Ahir se’n feien creus els sindicats policials espanyols, però avui ho constaten el Frankfurter Allgemeine Zeitung, el Wall Street Journal i la BBC, que són, respectivament, el diari més important d’Alemanya, el diari més influent de les finances americanes i la televisió (pública) de referència al Regne Unit i al món sencer. Tots coincideixen: en la resposta als atemptats, Catalunya s’ha comportat com un estat amb ple autogovern. Sense ser-ho, com sap també tothom. Si ho fos, no seria notícia.

Catalunya és, per a aquests mitjans, una region (en l’àmbit internacional aquest terme no té les connotacions pejoratives que aquí hi ha afegit el nacionalisme espanyol) amb un govern i una massa social separatists (ídem, pel que fa a l’absència de connotacions) que es vol independitzar de l’estat del qual forma part, que és Espanya. I es dona el cas que és la regió la que ha actuat com un estat, mentre que l’estat no ha actuat de cap manera digna de menció, més enllà dels missatges institucionals rutinaris en un cas d’aquesta naturalesa. Qui ha gestionat la situació, i ho ha fet amb intel·ligència, aplom i agilitat, han estat la policia i les institucions catalanes d’autogovern, tot i les limitacions a què es troben sotmeses (per l’estat, precisament). Això ho ha vist tothom, i potser la manera més gràfica de resumir-ho és la comparativa presidencial: aquests dies s’ha engrandit el president Puigdemont, mentre que el president Rajoy s’ha empetitit literalment fins a desaparèixer. Així ho han entès aquests mitjans, que s’uneixen d’aquesta manera a l’editorial de fa unes setmanes del New York Times (“ un diario ”, segons va dir algú de Cs) o a les anàlisis de Politico o del Financial Times sobre la qüestió catalana. Són molts, de línies editorials ben diverses i de prestigi indiscutible, els mitjans internacionals que han entès que el relat del govern d’Espanya no és fiable i que per tant es preocupen d’oferir-ne un de propi, més proper a la realitat dels fets. A l’inrevés, certament, d’alguns mitjans d’aquí, tant espanyols com catalans. A la crònica del Wall Street Journal, els editorials de divendres passat d’ El Mundo i d’ El País només reben el qualificatiu que els va dedicar precisament Carles Puigdemont: “miserables”.

Com s’explica que una regió es comporti com un estat? Per molts motius, però probablement el principal és que tant els seus dirigents com una gran part dels seus ciutadans (quina part exactament, ho sabrem el proper 1 d’octubre), tot i no ser encara independents de fet, sí que ho són ja de cap. El seu pensament no està en cap lluita decimonònica i polsegosa, sinó en l’exercici de la llibertat, i per tant de la responsabilitat, la dignitat i la fortalesa. Pel que fa a l’estat espanyol, les darreres notícies que en tenim són que el seu president haurà de comparèixer també al Congrés per explicar el finançament il·legal del seu partit, i que a la Casa del Rei de Felip VI se li ha hagut de demanar que faci el favor de no exhibir imatges de víctimes menors d’edat.