Publicitat
Publicitat

El misteri de l’amor

Manllevo el títol d’un magnífic llibre de Joan Miquel Oliver per referir-me a l’entrevista, no menys magnífica, que han mantingut aquest dimecres Mònica Terribas i el sacerdot polonès Krzysztof Charamsa a El matí de Catalunya Ràdio, l’audició de la qual recomano de cap a peus, així com la lectura de la que se li fa a l'ARA. Krzysztof Charamsa ha estat notícia aquests dies per haver rebut l’estigma de l’Església catòlica en haver fet pública la seva homosexualitat i haver especificat que té una relació de parella. Val la pena recalcar que Charamsa, fins fa uns dies, era professor de teologia de la Universitat Pontifícia i oficial de la Congregació per la Doctrina de la Fe, que és l’organisme que regula l’orientació doctrinal que després defensa el Vaticà. Vull dir que no és exactament un rector de poble, amb tot el respecte pels rectors de poble. Però va ser dir, si se’m permet dir-ho així, que dorm al costat d’un altre home, i la seva brillant carrera vaticana ha quedat fulminada de manera instantània. Aclarim que Charamsa és un home jove, de poc més de quaranta anys, i deixem de banda qualsevol referència als titulars d’alguns mitjans (espanyols, curiosament) que han volgut subratllar que Krzysztof Charamsa és heretge, polonès (“ polaco”) i gai, aparellat justament amb un home català. Cap d’aquests titulars no aclareix quina d’aquestes circumstàncies és més fatídica, però l’amanida tòxica entre homosexualitat, catalanitat i pecat mortal ens remet als temps malauradament no tan llunyans del nacionalcatolicisme.

Tant se val ser heterosexual com homosexual quan es tracta de comprendre que no pot haver-hi res de més sagrat que l’amor, i concretament que el fet que una persona n’estimi una altra. No hi ha cap creença ni cap ideologia que estigui per damunt d’això. Krzysztof Charamsa, si ho he entès bé, és un home que estima Déu, que estima l’Església i que també estima un home. Francament, sóc incapaç de trobar cap incompatibilitat entre qualsevol de les tres coses, tot i que la simultaneïtat d’aquests tres amors li ha comportat, al prelat Charamsa, la destrucció d’una carrera teologal de primeríssim nivell.

Tot i així, a l’entrevista d’ahir amb Mònica Terribas, al sacerdot polonès se’l sentia conforme amb la seva sort, i sobretot, alliberat i tranquil. Es notava que no té la més mínima intenció de renunciar a l’Església, per molt que l’Església renunciï a la seva persona. També va quedar ben clar que no renunciava a Déu ni a la fe que hi diposita. I, per damunt de tot, va deixar més que clar que no pensa renunciar a la persona que estima i a l’amor que li professa.

Em va semblar una lliçó molt bella. No conec de res Krzysztof Charamsa ni la seva parella, però em permeto aquest espai per desitjar-los una vida tranquil·la, quan tot aquest xàfec que els cau a sobre escampi, i que visquin tranquils el misteri de l’amor. No sóc qui ni tinc cap autoritat per discutir amb teòlegs ni amb guardians de la fe, però sí que sóc humilment capaç de recordar les paraules de Sant Agustí d’Hipona: “Estima i fes el que vulguis”.