Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

Twitter no és una trona

La sortida a Twitter del Papa deu haver tranquil·litzat molta gent. El primer de tots, el meu amic Benet, que per una vegada deu estar content que el català sigui una llengua minoritària i minoritzada: així no ha de veure el seu nom convertit una de les de les vuit personalitats que el cap d'estat del Vaticà té a la xarxa. El català no surt al menú -mira, com el llatí- i sí que hi ha el castellà i l'italià. Per tant, a part del meu amic Benet deuen estar molt tranquils l'estat espanyol i l'italià, que darrerament no guanyen per a disgustos: no ho dic per la prima de risc, sinó per coses serioses com l'ofensa a la qual els acaba de sotmetre Europa, que ha deixat les seves llengües fora dels idiomes oficials de la patent única. Naturalment, espanyols i italians han de fet el que tocava: quedar-se fora de la patent única, que es foti la UE, sí senyor. En canvi, el Vaticà és una altra cosa. Són gent seriosa i sensible a la diversitat que han decidit que el compte principal del Papa a Twitter ha de ser en anglès -Benedict XVI- i que els comptes complementaris han de ser Benedikt XVI (alemany), Benedicto XVI (espanyol), Bento XVI (portuguès), Benedykt XVI (polonès), Benedetto XVI (italià), Benoît XVI (francès) i el de l'àrab. Per ara, aquests set alter ego són els únics usuaris que segueix Ratzinger: una actitud molt poc 2.0, si se'm permet dir-ho. Pel que sembla, el Papa abraça les noves tecnologies per estendre el seu missatge -que no es presenta gaire innovador- però no sembla interessat en el que fan els seus feligresos, per això no en segueix cap ni un. Però que no s'enganyi: Twitter no és una trona de catedral a la qual només hi puja ell. A la xarxa hi parla tot déu, i el primer dia de piulades ja li han retret els capellans pederastes, el seu rebuig entossudit del preservatiu i la marginació de la dona i dels homosexuals a l'Església. Ara que posi l'altra galta.

PUBLICITAT
PUBLICITAT