Publicitat
Publicitat

RELLOTGE DE SOL

Després de la festa

Serpentines rebregades, un fil amb quatre bombetes grogues, minúsculs paperets de colors als cabells de les noies o a dins de l’escot

Caminan lentamente sobre un lecho de confeti y serpentinas, una noche  estrellada de septiembre, a lo largo de la desierta calle adornada con un techo de guirnaldas, papeles de colores y farolillos rotos: última noche de Fiesta Mayor (el confeti del adiós, el vals de las velas) en un barrio popular y suburbano, las cuatro de la madrugada, todo ha terminado

Juan Marsé

Pot ser una nit estrellada de setembre, o una nit càlida de juliol, o una nit serena d’agost o una nit màgica de juny. Pot celebrar l’estiu que comença o acomiadar el que està a punt d’anar-se’n. O és el punt àlgid de la festa major. L’escenari podria ser un barri popular i suburbà, però també un poble petit enmig d’una vall, o una urbanització a la costa. Tant li fa. El paisatge, després de la festa, és aquest: el confeti de l’adéu, el vals de les espelmes. Serpentines rebregades, un fil amb quatre bombetes grogues, minúsculs paperets de colors als cabells de les noies o a dins de l’escot. Si aquella nit s’ha encès una espurna que ha abrusat dues pells, és possible que a la cambra, quan es despullin amb pressa i a estrebades, encara caigui a terra una pluja de confeti i els cercles grocs i liles i verds quedin damunt de les rajoles fins que algú, hores o dies després, hi passi l’escombra.

De matinada, quan us fiqueu al llit i recolzeu el cap ple de gintònic al coixí, us semblarà que d’algun lloc molt llunyà arriben encara els xumba-xumba dels bafles i que el ritme encara retruny a dins vostre. Recordareu, just abans de deixar caure les parpelles, que heu ballat l’ Aserejé amb la sogra, La chica ye-yé enfilada dalt d’un banc amb les veïnes i You’re the one that I want amb John Travolta... ai, no, amb el tiet Sisco.

Cada festa d’estiu és una repetició de totes les festes d’estiu que heu viscut i un pressentiment de les que us queden per viure

L’endemà al matí, mentre suqueu la coca d’ahir al cafè amb llet, recordareu el moment més esbojarrat de la nit, o el més romàntic. I en algun moment, mentre aparteu la fruita ensucrada i la deixeu a la vora del plat, us envairà sobtadament una gran tristesa, un enyorament indefinit, i tindreu ganes de plorar.

Cada festa d’estiu és una repetició de totes les festes d’estiu que heu viscut i un pressentiment de les que us queden per viure. Un món rodó i encapsulat i de colors -com un confeti- en la quadrícula del calendari de tot l’any. Des d’aquelles festes majors de poble quan éreu petits i corríeu, excitats, entre les parelles que ballaven els lents. El deler amb què esperàveu, més endavant, a l’adolescència, aquella nit que us era permès beure una mica i arribar més tard a casa. I aquell any que volíeu que l’estiu passés aviat per arribar a la festa de final d’agost, perquè, mig de broma, el noi que us agradava us havia dit que li reservéssiu una de les lentes. Love me tender, Only you, If you leave me now, Love of my life, Tonight is the night.

“Estima’m tendrament”, “Només tu”, “Si em deixes ara”, “L’amor de la meva vida”, “Aquesta nit és la nit”. Tot l’estiu esperant que et digués qualsevol d’aquestes coses a cau d’orella. I potser arribava la festa de final d’estiu i el noi no hi era, o hi era i ballava amb qualsevol que no fos tu. I l’únic que havies aconseguit és que l’estiu s’hagués acabat sense haver-lo viscut com calia. O potser calia viure’l precisament així.