Publicitat
Publicitat

Joc pacient i talent brasiler per superar el Vila-real

El Barça obre el mur rival i s'allunya de nou del Reial Madrid, que deixa a 5 punts

La paciència manant en el joc d'Iniesta i Busquets, al costat de l'atreviment de Neymar. La passada lateral de Xavi amanida amb les elàstiques de brasiler. Combinant dues velocitats, el Barça va pujar un graó més. Un nou pas en aquest camí real, tangible, que és la classificació, i un altre en aquest altre camí virtual que és el joc i les sensacions. Gerardo Martino admet un cop i un altre que cal anar guanyant partits però millorant en el joc, i això és el que va fer l'equip contra un Vila-real molt jove i ordenat en defensa. El Barça, de passada, no va desaprofitar una gran oportunitat per deixar el Madrid a cinc punts de nou, fent bo l'empat de l'Osasuna amb els homes de Carlo Ancelotti.

El Barça va saber ser pacient contra un rival disposat a tancar tots els espais, ofegant la imaginació blaugrana amb una defensa solidària, sense deixar espais. El seny català va caminar de costat de la rauxa americana de Neymar i Alexis, i el resultat va ser una actuació convincent. La pilota va ser sempre blaugrana, però una cosa era tenir l'esfèrica als peus i una de ben diferent crear ocasions de gols. L'equip, liderat per un Iniesta amb galons sense Xavi a la gespa, va saber anar a estovar el rival i madurar el partit. Tàcticament l'equip va oferir una actuació magnífica, amb una pressió quan es perdia la pilota espectacular, amb ordre tàctic i saber estar sobre la gespa. Ara bé, Gerardo Martino va fer jugar de sortida Sergio Busquets i un Alex Song que va fer per moments de fals nou, i l'equip va perdre una mica de toc, amb el camerunès una mica perdut. Quan a la segona part va entrar un Xavi Hernández fresc físicament, el partit va ser de nou un monòleg local.

De nou, ja que el partit va començar i va acabar jugant-se com va voler el Barça, però el Vila-real va gaudir dels seus 15 minuts de glòria a l'inici del segon temps, minuts en què va empatar gràcies a un cop de cap de Musacchio superant Bartra, i en què va posar nerviós el Camp Nou, que va acabar xiulant un Cesc molt ofegat per la pressió rival. El Barça, per sort, no es va posar nerviós i el mateix Cesc va esperar amb calma el seu moment, que va arribar amb una passada a l'esquena de la defensa visitant. Alexis Sánchez i Neymar ho van transformar en el gol del triomf. Al Barça només li va faltar sentenciar el partit per signar una actuació convincent. Va defensar amb criteri, va ser molt constant i en atac segueix oferint a Alexis i Neymar l'espai perquè facin créixer la seva autoconfiança. Neymar ja porta cinc gols en tot just cinc dies, aliant-se bé amb el xilè i amb els seus companys.

Dels xiulets a la calma

Amb Jordi Alba recuperat per un partit de Lliga jugant de lateral, i Piqué i Bartra eclipsant els pocs homes ofensius d'un Vila-real molt jove i amb baixes importants, el Barça va fer sempre cara de tenir clar què calia fer: no posar-se nerviós, cuinar a foc lent i ser contundent en els moments clau. De fet, el primer gol va arribar gràcies a un penal per mans clares però polèmiques. Neymar no va fallar en el seu primer gol de penal vestint la samarreta blaugrana.

Martino, però, va entendre ràpid què calia fer i Xavi va il·luminar el joc quan existia el perill de l'eclipsi. Busquets, que sempre té les idees clares, va donar equilibri, Xavi hi va posar criteri i Cesc va saber convertir les queixes dels espectadors en ovació quan va iniciar la jugada del segon gol, obra de Neymar de nou amb la col·laboració d'Alexis. Neymar, feliç i amb la sensació de jugar millor cada dia, va acabar el partit quedant-se a un sol pas de fer el seu segon hat trick a la segona part. Del primer temps, controlat però sense ocasions, es va passar a una segona part viva, a un d'aquells partits en què el brasiler posa el seu ritme a un equip que sap jugar amb dues velocitats diferents.

PUBLICITAT
PUBLICITAT