Publicitat
Publicitat

Medalla d’or per a Marc López, l’obrer dels dobles

El tenista barceloní gaudeix prenent el pèl al seu amic Rafa Nadal

El 2009, la parella Rafa Nadal-Marc López va guanyar el torneig de Doha i Nadal va agafar el micròfon per anunciar que López faria un discurs en anglès. “Va ser una putada. No parlo bé l’anglès i vaig patir. Sempre ens estem burxant”, admet el català. Marc López i Nadal fa anys que es coneixen. “Quan Nadal tenia 14 anys van demanar-me que jugués un set amb ell. Sóc més gran i vaig guanyar-lo per 6-0”, recordava sorneguer després de guanyar l’or olímpic en dobles. “Sempre ho recordes, però tenia 12 anys, no 14”, replica el de Manacor.

Nadal i López han sigut parella de dobles durant molt de temps, però quan Nadal es va centrar en la trajectòria individual per no carregar-se físicament, el barceloní va passar a jugar amb Feliciano López i Marcel Granollers. Amb López va poder guanyar, aquest any, el seu primer Grand Slam en dobles, Roland Garros. “Han sigut molts anys guanyant títols, però mai un títol gran. Aquest 2016 tot està sortint bé”, s’explica López, professional des de l’any 1999. “Inicialment vaig centrar-me en la carrera individual. Després vaig veure que calia centrar-se en dobles”.

Rialler i treballador, el català es frega els ulls. “Ara ja entenc per què els jugadors que guanyen un torneig gran es tiren a terra”, va dir després de guanyar a París. A Rio de Janeiro va fer el mateix abans d’abraçar Nadal, amb qui ha passat temporades llargues a Manacor entrenant-se, entre bromes de futbol. Un és del Barça i l’altre del Madrid.

“El Rafa és únic. Intento acompanyar-lo. Els rivals tenen por del seu nom i ell ajuda molt, ja que dóna un joc als dobles des del fons de la pista diferent, ho torna tot”, explica López. “Falsa modèstia. Ell és un dels grans especialistes en dobles, sense el Marc no hauria arribat aquí”, contraataca el de Mancor. “Tinc les meves armes, sóc més limitat. No serveixo bé ni tinc bons cops des del fons. Així que intento lluitar, tirar globus als rivals... cal ser conscient del que sóc”, s’explica López, jugador del Club de Tenis Pompeya, on el van descobrir quan jugava en un frontó fent temps mentre el seu germà gran jugava a tenis. Tenia 6 anys i iniciava una carrera que, després de molts patiments, l’ha portat a tirar-se a terra, emocionat, després de guanyar un or olímpic a Rio de Janeiro.

PUBLICITAT
PUBLICITAT