Publicitat
Publicitat

Menys sinistres però més mortífers

Segons els estudis de l’agència Aviation Safety Network, actualment es produeixen menys accidents que mai, però cada incident provoca més víctimes per la grandària de les naus, amb més capacitat

Els riscos dels pioners

Cada any que passa volar és més segur. El 1972, per exemple, van morir 2.429 persones en accidents aeris, i el 2014, un any horrible, van fer-ho 1.320. La història de l’aviació civil és una història de superació, ja que el primer vol civil -entre Sant Petersburg i Tampa, a Florida- es va fer el 1914, tot just 11 anys després del primer vol dels germans Wright, el 1903. El considerat primer accident d’un vol comercial va ser el 2 d’agost del 1919 entre Milà i Venècia, quan un avió Caproni 48 va estavellar-se a Verona. Es tractava d’un aparell militar de la Primera Guerra Mundial adaptat a l’ús civil. Durant el vol de tornada a Milà les ales es van trencar per raons desconegudes. No hi va haver supervivents. Una de les víctimes va ser Tullio Morgagni, un popular periodista esportiu, fundador de diferents proves ciclistes, que volia fer el viatge perquè era un apassionat de l’aeronàutica. Durant els anys 30 es va apostar pels dirigibles com a alternativa per als vols comercials, fins a la tragèdia del Hindenburg. La nau alemanya va caure entre flames a Nova Jersey i va provocar més de 40 morts. Després de la Segona Guerra Mundial, l’època daurada de l’aviació va multiplicar els accidents. El 1953 un Lockheed Constellation d’Air France que volava de París a Saigon va caure just al costat de l’escenari de la tragèdia del vol de Germanwings. Entre els morts hi havia el cèlebre violinista Jacques Thibaud. El 1944 es va viure el primer accident significatiu a Catalunya, quan un Douglas DC-2 provinent de Madrid es va estavellar sobre una casa al Prat del Llobregat quan iniciava l’aterratge. Van sobreviure quatre persones però en van morir set, un dels quals Ramon Sanllehí, antic president del Girona FC. El 19 d’agost del 1959 un avió de la companyia britànica Transair que sortia de Barcelona camí de Londres es va estavellar al Turó de l’Home, al Montseny, amb 32 persones a bord, un d’ells el jesuïta català Jesús Reguant Massana. Ningú va sobreviure.

La tragèdia del Montseny

L’accident aeri més greu de la història de Catalunya va tenir lloc al Montseny el 3 de juliol del 1970, quan un avió Havilland DH-106 Comet 4C de la companyia Dan Air -una companyia que British Airways va comprar el 1992- provinent de l’aeroport de Manchester i amb destí final a l’aeroport del Prat es va estavellar contra el cim de les Agudes, al massís del Montseny, prop d’Arbúcies. En total hi van morir 113 persones (106 passatgers i 7 tripulants), tots ells britànics que anaven de vacances a la Costa Brava. La tripulació va ser informada erròniament que estaven volant per sobre de Sabadell i van rebre ordres per iniciar el descens quan encara no havien arribat a aquesta posició, cosa que va provocar la tragèdia. La dècada dels anys 70, de fet, va ser molt tràgica als Països Catalans. L’1 de gener del 1971, per exemple, 27 persones van morir quan un avió xàrter entre Alger i Menorca va caure al mar. I el 7 de gener del 1972 un avió Caravelle d’Iberia provinent de València va caure a prop de l’aeroport d’Eivissa quan iniciava l’operació d’aterratge. Hi van morir 104 persones. Els únics accidents mortals a l’aeroport del Prat van ser els dos el 1998. El 19 de febrer dues persones van morir quan una avioneta d’Ibertrans es va estavellar a Gavà. I el 28 de juliol d’aquell any una avioneta va patir un accident quan aterrava provinent de l’aeroport de Son Sant Joan de Palma. Els dos tripulants van perdre la vida.

L'era de la tecnologia

El model estavellat al Montseny el 1970 era una versió moderna del Havilland DH 106 Comet, el primer avió comercial de reacció. De fabricació britànica, els Comet van marcar un abans i un després per la velocitat i comoditat en el transport, i es van convertir així en la gran alternativa dels Douglas i els Boeing nord-americans, uns avions que als anys 30 ja tenien sistema d’aterratge hidràulic i als anys 40 van apostar per les cabines pressuritzades per volar més alt. Ara bé, tres Comet van patir accidents en ple vol durant els anys 50. Amb el temps es va saber que era per un error en el disseny, però aquesta accidents van ser claus en l’aparició de les caixes negres, inventades per David Warren, científic del ministeri de Defensa australià. Malgrat aquestes innovacions i l’ús generalitzat del radar, la dècada dels anys 70 va ser la pitjor tant per xifres globals com pel pitjor accident: el 27 de març del 1977 els vols amb destí a Gran Canària van ser desviats al petit aeroport de Los Rodeos, a Tenerife, per culpa d’una bomba del Moviment per l’Autodeterminació i Independència de l’Arxipèlag Canari. 585 persones van perdre la vida quan un vol de KLM i de Pan American van topar a la pista en el moment d’enlairar-se d’un aeroport que no estava preparat per acollir tants vols.

Cada cop menys accidents

Segons els estudis de l’agència Aviation Safety Network, actualment es produeixen menys accidents que mai, però cada incident provoca més víctimes per la grandària de les naus, amb més capacitat. El 2014 va ser un any dur amb 12 accidents mortals i més de mil morts, unes xifres allunyades dels 55 accidents del 1974. A més, aquests accidents es van produir en un escenari amb cada cop més vols comercials. Per tant, la mitjana no ha deixat de baixar i, actualment, per cada milió de vols només 0,24 pateixen accidents. L’aviació civil, però, ha patit forts cops, tant per atacs terroristes -com el vol Pan Am 103 que va caure sobre Lockerbie (Escòcia) el 1988 i va causar 270 morts o els vols de l’11 de setembre del 2001- com per errades tecnològiques, com el Concorde 4590 d’Air France de l’any 2000. L’accident del vol de Germanwings és el segon d’aquest 2015 amb víctimes mortals, després del cas del vol 235 de TransAsia que va caure al riu Keelung, a Taiwan, amb 42 morts i 16 supervivents. L’any 2014 diferents tragèdies van trencar una tendència de descens de les víctimes que havia culminat amb les 265 víctimes del 2013, el millor any de tota la història, computant tant accidents com atemptats. L’últim any, però, el destí del Boeing 777 de Malaysia Airlines entre Kuala Lumpur i Pequín, desaparegut el 8 de març amb 227 passatgers i 12 membres de la tripulació a bord, va colpir, ja que el vol va desaparèixer i encara no se n’han trobat les restes. Ni se sap què va passar. El 17 de juliol un vol entre Amsterdam i Kuaka Lumpur de la mateixa companyia malàisia va ser abatut quan sobrevolava una zona d’Ucraïna on els rebels pro-russos i l’exèrcit ucraïnès lluitaven, en el cas més sagnant de vol civil enderrocat per un projectil.