Publicitat
Publicitat

HISTÒRIA DELS JOCS

Sancionats per ser gimnastes olímpics

El millor esportista dels primers Jocs moderns va ser sancionat pels seus compatriotes

No era una competició alemanya. Per aquesta raó, la Deutsche Turnerschaft, l’associació que organitzava la gimnàstica alemanya el 1896, va recomanar als seus gimnastes que no viatgessin fins a Atenes el 1896 per participar en els primers Jocs Olímpics moderns. La Deutsche Turnerschaft no li veia sentit a competir per una corona de llorers a Grècia. Tot plegat li semblava una xarlotada llatina. Però molts dels seus gimnastes no van saber estar-se’n i van decidir viatjar a Atenes, on, de fet, van dominar a plaer la competició gimnàstica. Però el premi, de tornada, va ser una sanció de la Deutsche Turnerschaft. No havien seguit les seves ordres.

El millor esportista dels primers Jocs moderns, doncs, va ser sancionat pels seus compatriotes: Carl Schuhmann. Guanyador de tres títols en gimnàstica (barres paral·leles i barra fixa, per equips, i salt de trampolí, individual), Schuhmann també va inscriure’s a dues proves de lluita lliure, salt de llargada i triple salt. A la competició de lluita va sumar un quart or. A Berlín, però, el van rebre amb males cares i Schuhmann va acabar marxant a treballar al Regne Unit, on va convertir-se en un prestigiós professor de gimnàstica. El 1914, amb l’inici de la Primera Guerra Mundial, va ser empresonat com tots els alemanys residents al Regne Unit, però va seguir organitzant competicions dins i fora de la presó. Un cop va tornar a Alemanya, no va afiliar-se al Partit Nazi, però va intentar utilitzar el seu bon nom per salvar la vida de dos dels companys en aquella aventura del 1896, els gimnastes Alfred i Gustav Flatow, cosins. El seu pecat? Ser jueus. L’Alfred havia guanyat tres competicions als primers Jocs Olímpics: barres paral·leles, tant en el concurs individual com per equips, barra fixa per equips i una plata en barra fixa individual, per darrere del seu amic Hermann Weingärtner, un gimnasta que també va ser sancionat en tornar a casa i que tindria una tràgica mort el 1919, quan va morir ofegat intentant salvar una vida.

Els Flatow, sancionats el 1896, com Schuhmann, van fugir als Països Baixos quan Hitler va pujar al poder, però quan Alemanya va envair aquest estat van ser enviats al camp de concentració de Theresienstadt, a l’actual República Txeca, on van morir el 1944. Anys més tard, però, es va trobar un document signat per Schuhmann demanant que fossin alliberats, apel·lant a l’esperit olímpic. Els nazis no van fer gaire cas d’aquest esperit que sí que havien fet seu els gimnastes sancionats d’Alemanya.