12/11: De què van les eleccions?

EM DIUEN des dels Estats Units que alguns votants demòcrates que van donar suport a les primàries a Bernie Sanders (l’aspirant situat més nítidament a l’esquerra) van acabar votant Trump, contra Hillary Clinton. Si el nombre fos significatiu, seria una bona il·lustració per a una consideració més general. Unes eleccions a dos poden ser moltes coses a la vegada, totes certes: un home contra una dona, un demòcrata contra un republicà, la dreta contra l’esquerra, els nous contra els vells, l’establishment contra la renovació, els de dalt contra els de baix... La manera de guanyar unes eleccions és aconseguir, abans d’anar a votar, que es plantegin en els termes que a tu més t’interessen. Si alguns votants de Sanders han preferit Trump a Clinton, la interpretació de les eleccions com un xoc entre la dreta i l’esquerra no és bona, o no és suficient. Voldria dir que Trump hauria tingut l’encert, l’habilitat o la sort de poder plantejar les eleccions en termes de nous contra antics, que li anava bé. I Clinton no va saber convertir en hegemònic el plantejament que li convenia. Si les eleccions eren un plebiscit sobre Washington (continuista, arrogant i impostat), Washington va perdre. I alguns de Sanders van votar contra Washington.