31/05: L’error de Sánchez

NO CREC que la militància socialista votés Pedro Sánchez amb l’encàrrec de convertir-se a l’independentisme català. Però tampoc crec que aquesta militància el votés massivament perquè a la primera trucada de Rajoy proclamés la seva submissió incondicional al discurs del PP sobre una qüestió tan central com la catalana. L’electorat socialista, que no és precisament independentista, tendeix a creure que la intransigència de Rajoy és una mala manera d’afrontar el problema català. Per això hi ha un vuitanta per cent dels espanyols que critiquen l’actitud del PP respecte a Catalunya. Els socialistes pensen que ells ho haurien fet molt millor (cosa de la qual tinc molts dubtes, però és el seu espai de confort). Per tant, la fotografia de Sánchez abraçat al PP a la primera diria que els incomoda. Saben, estratègicament, que quan el PSOE fa de PP qui en treu rèdit és el PP (els va passar a Euskadi). Però, sobretot, van votar Sánchez perquè pensaven que amb Susana Díaz el PSOE era massa subsidiari dels populars, i que això deixava molt camp a Podem. El crèdit de Sánchez era perquè ell no es confondria amb el PP. I a la primera s’hi retrata, de comparsa i en una qüestió no menor. Comença a gastar-se el crèdit. I no és il·limitat.