11/11: Perill: Soraya

N’HI HA D’OPTIMISTES. En el nou govern Rajoy, la carpeta sobre Catalunya ha passat oficialment de la taula del ministre Cristóbal Montoro a la de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. La lectura d’un diari optimista: anem en la bona direcció, perquè s’ha passat de tractar el problema des d’un vessant econòmic a tractar-lo des d’un vessant polític, que és el que toca. D’acord que el que convindria seria tractar el cas català des de la política. Però Soraya és la política? No m’ho ha semblat en l’antologia de les seves intervencions com a portaveu. Amb Soraya es passa d’un tractament econòmic a un tractament jurídic. El cas català passa de ser combatut a través de l’ofegament dels pressupostos i del xantatge del FLA a ser-ho des del departament dels policies i dels advocats de l’Estat. I perquè quedi clar que això no va de política, en el terreny de la política per excel·lència, el Parlament espanyol, el PP hi posa de presidents de comissió Fernández Díaz i Margallo, els dos membres sortints del govern més bel·ligerants amb Catalunya, i en dues comissions clau: Exteriors i Seguretat Nacional (el mateix que feien al govern, però intercanviats). No, el missatge no és que ha arribat l’hora de la política. És el contrari. És la via que es descarta.