Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

21/5: El camí cap a la independència és estret i costerut

Tan complicat que només serà possible arribar-hi en unes determinades condicions. La més important de totes: que tots els qui la volen de veritat la considerin durant un determinat temps la principal prioritat. Un període acotat en el temps en què la independència és el principal motor de la política catalana, per a tots els qui la volen assolir, i deixa en segon lloc qualsevol altre objectiu per legítim o urgent que sigui. Després, un cop aconseguit l’objectiu, aquest període d’excepció es tanca i parlem de tot allò que s’hagi de parlar. Algú em dirà: jo vull la independència, però no vull renunciar mentrestant a objectius ben legítims -canviar o mantenir les polítiques, fer fora o consolidar els qui manen (a nivell local o nacional), combatre els partits que ens desagraden encara que siguin també independentistes, etcètera, etcètera-. Té dret a dir-ho i a fer-ho. Però amb la plena consciència que amb això el camí cap a la independència esdevindrà encara més estret i encara més costerut i per tant serà pràcticament impossible avançar-hi. La independència no és de franc. Hi ha com a mínim un peatge, i és car: sacrificar-hi durant un temps qualsevol altre objectiu polític legítim.