Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'EUROPA

Berlusconi juga a la destrucció

Com en aquells quadres que representen el déu romà Saturn menjant-se el seu fill, Silvio Berlusconi sembla decidit a engolir la seva pròpia criatura, aquell Poble de la Llibertat que va crear per unificar la dreta italiana i imposar disset anys de domini triomfal sobre un país que va anar caient en el declivi i la humiliació. Berlusconi, convertit en un personatge ridícul, assetjat als tribunals i desacreditat internacionalment, continua jugant a l' ara sí, ara no . Coquetejant amb un retorn impossible. Impedint la refundació d'un partit que encara no sap si ha d'organitzar primàries o simplement descompondre's en realitats diferents. Aquesta indecisió està creant "un buit al centredreta", assegurava aquesta setmana un analista polític del Corriere della Sera . Per entendre Berlusconi "és millor parlar amb un psicòleg que amb un politòleg", ironitzava un professor de la Universitat Americana de Roma a The New York Times .

És l'electorat del centredreta qui declara a totes les enquestes que encara no sap què votarà el pròxim mes de març. Mentrestant, l'esquerra, històricament fragmentada, aconsegueix unir-se en un procés de primàries que ha contribuït a aixecar la moral dels eterns perdedors enfront d'un Berlusconi que només cinc anys enrere aconseguia una de les victòries més àmplies de les últimes dècades.

Itàlia Futura

Berlusconi no és l'únic que desfulla la margarida. Mario Monti acumula setmanes de calculada ambigüitat. El tecnòcrata que va destronar el Cavaliere, que governa sense haver passat per les urnes però amb un suport clar del Parlament, és el candidat d'una democràcia cristiana organitzada com a plataforma social. Luca Cordero di Montezemolo, president de Ferrari, va presentar fa només una setmana en uns estudis cinematogràfics de Roma davant 7.000 convidats un nou moviment, Itàlia Futura, que es vol constituir en xarxa arreu del país per aconseguir que Monti segueixi al capdavant del govern. Tenen sis mesos i un escenari encara molt incert.

Super Mario no cedeix, de moment, als cants de sirena. No pot, perquè la pressió al carrer contra les retallades i les reformes a fons impulsades per l'executiu tecnòcrata és cada cop més forta. Desenes de milers d'estudiants i treballadors es van manifestar el cap de setmana passat arreu d'Itàlia contra l'austeritat. L'esquerra encara ha de demostrar que es pot mantenir unida com a alternativa. I els fills de Berlusconi han de decidir si maten el pare, i com es reparteixen l'herència.