Publicitat
Publicitat

Un Nobel oportú

Unió Europea i pau han anat sempre de bracet. Consolidar una pau solidària ha estat el gran objectiu. Ara quedaran per sempre més lligades pel premi Nobel. Podria haver arribat molt abans. En els 60 anys d'història hi ha hagut moltes ocasions transcendentals. Quan la UE va incorporar l'Alemanya unificada; quan deu països de l'Est s'hi van sumar. Fins i tot quan es va crear l'euro. L'acord polític de la moneda única era i és un gran projecte unificador, malgrat que ara ens adonem que està perillosament inacabat. Finalment el premi arriba en un moment d'hores baixes. Quan el gran pacte polític que representa la UE de disciplina, amb unes lleis que s'han de complir, i de solidaritat, amb un esperit de progrés comú, és qüestionat. La ciutadania se'n sent lluny i no veu ateses les seves necessitats. Cal recordar a les noves generacions l'essència d'Europa. El premi serà útil si ajuda a fer adaptar la UE al nou món i a les necessitats de la majoria. I donarà una confiança perduda. Sovint oblidem que som els més rics, els més generosos i que tenim un model únic de respecte dels drets humans. Ens ho recorden des de fora molts que se'ns volen assemblar. Ara, un gran premi ho diu ben alt.