Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L'EST

Rússia, camí de ser hiperestable

Fa unes setmanes els rumors sobre una suposada malaltia de Vladímir Putin van empènyer Rússia al túnel del temps i alguns analistes van evocar els anys en què la nomenklatura soviètica era observada amb lupa a la recerca d'absències, gestos o posicions en la tribuna comunista que podien fer deduir -o intuir- substitucions, caigudes en desgràcia o malalties irreversibles. Era el que s'anomenava kremlinologia o sovietologia. Unes anàlisis fetes amb eines tan poc fiables com ara la sospita i la suposició. Ara, amb el rum-rum d'un Putin malalt i la recent i sobtada destitució del ministre de Defensa Anatoli Serdiukov -per haver ficat la mà al calaix sense permís-, el règim sembla abocat a recuperar antics escenaris on la intriga s'imposava a l'escassa legitimitat que li quedava al sistema.

La Rússia de Putin retornaria a una hiperestabilitat com la que va fer caure a trossos la Unió Soviètica. La teoria de la hiperestabilitat la van explicar en la dècada dels 80 els periodistes francesos Jacques Lesourne i Bernard Lecomte. Un sistema hiperestable no s'adapta a les pressions externes perquè és captiu de la seva pròpia rigidesa. Absorbeix els impulsos transformadors com si fos formigó, però cap impacte no arriba al conjunt, expliquen els periodistes. El cos finalment es petrifica, i les demandes externes són com sacsejades que acaben esquerdant-lo. Quan començava el procés de descomposició de l'URSS, els qui l'observàvem ens fèiem aquesta pregunta: Com pot ser que tot això pugui arribar a caure? I en caure i veure els fonaments sobre els quals s'havia construït ens demanàvem perplexos: Com és que va poder aguantar tant?

"I què faríem sense Putin?"

En aquest moment de bunquerització encara light que viu Putin, una bona pregunta és la que formula, no sense ironia, el setmanari Courrier International : Però què faria Rússia sense Putin? L'objectiu del Courrier és qüestionar el balanç edulcorat de la salut del règim que va publicar fa poc Expert , un setmanari rus amb pretensions de rigor que burxa en la realitat russa però sense travessar les línies vermelles que posa el Kremlin als mitjans de comunicació. Expert fa una dissecció dels problemes del règim: creixement econòmic feble, impossibilitat de mantenir els serveis socials, corrupció política, fragmentació de les elits dirigents i poques possibilitats per als emprenedors d'accedir al Parlament. Tot això es tradueix en malestar al carrer i en la revolta que encapçalen les classes mitjanes -que ja representen el 25% dels russos.

Però com que el setmanari no pot passar-se de la ratlla, la conclusió és que Putin continua sent l'home que necessita Rússia per modernitzar-se: per alliberar-la de la crònica dependència de l'exportació del gas i del petroli. La revista es guarda prou d'esmentar que Putin ja va tenir l'oportunitat de modernitzar Rússia primer entre el 2004 i el 2008, i després del 2008 al 2012, quan el president Medvédev es va asseure amb Barack Obama en una hamburgueseria de Washington per parlar de les meravelles de Silicon Valley.

El somni s'esvairia el setembre del 2011, quan va quedar clar que el president rus no era hereu sinó comparsa. El búnquer de Putin encara és espaiós i amb certs contorns elàstics. Però si no incorpora les demandes externes s'anirà empetitint i petrificant. I hi sortiran esquerdes.