Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DELS EUA

Les ‘candidates’ a la Casa Blanca

Ser president dels EUA ja no és només cosa d’homes. Dues dones volen i poden ser-ho. Una és la molt coneguda Hillary Clinton, que, si se’n surt, es convertirà en la primera presidenta i en continuadora de la saga Clinton. És la gran favorita a les primàries dels demòcrates; només l’amenacen uns mails molt oficials de quan era secretària d’Estat enviats des d’un correu molt privat. Uns mails que erosionen però no maten; l’obliguen a demanar disculpes i a fer sortir el marit a defensar-la però, fins ara, sense amenaçar-li el lideratge.

L’altra dona amb possibilitats és republicana. Per ser exactes, l’única dona dels 15 candidats republicans que es disputen la nominació. Desconeguda fins fa només dues setmanes, l’exexecutiva de Hewlett Packard Carly Fiorina es va projectar al debat televisiu del setembre a la CNN, quan va aprofitar uns comentaris ofensius de Donald Trump -“Mireu aquesta cara, algú pot votar això?”- per convertir la cara, els anys i les arrugues en bumerang contra ell, el gran mascle, guanyant-se l’aplaudiment generalitzat de les dones que, com ella subratlla, no són un simple grup d’interès, sinó la majoria dels nord-americans.

Amb aquesta jugada, Fiorina ha escalat fins a la tercera posició als sondejos, només per darrere de Trump, que, desafiant els pronòstics -a còpia de populisme i de provocacions-, es manté al capdavant, i d’una altra cara nova en la política, el neurocirurgià Ben Carson.

El més curiós és la reacció que provoca entre l’electorat femení liberal. D’una banda, els atreu una dona plantant cara i derrotant Trump; de l’altra, els seus posicionaments conservadors i antiavortistes són considerats anatema. A moltes feministes els agrada com es va enfrontar sense arronsar-se a Trump i a la resta d’homes candidats; admiren que de ser una simple secretària hagi passat a fer-se un lloc en la selecta -i molt masculina- cúpula de les grans multinacionals; però, si bé els atreu la figura, en rebutgen la política.

Fiorina és republicana fins al moll de l’os, radical, de les que no només rebutja l’Obamacare i s’oposa a l’avortament, sinó que per atacar una de les organitzacions que faciliten la contracepció, Planned Parenhood, no dubta a denunciar uns suposats vídeos d’aquesta plataforma que simplement no existeixen. Almenys és el que assegura Planned Parenhood, i Fiorina no ha aportat cap prova per desmentir-ho.

Amb vídeos o sense, té el vent a favor, i amb el seu protagonisme ha obert un debat sobre què és el feminisme. Segons Fiorina, aquest moviment ha degenerat. Va arrencar com un crit de guerra perquè les dones accedissin al vot, a l’educació, als llocs de treball; però tot plegat s’ha convertit en una ideologia esquerranosa que porta les dones a enfrontar-se als homes com a arma política per guanyar eleccions.

A partir d’aquestes premisses, Carly Fiorina pontifica que feminista és una dona que viu la vida que ha triat. Molt diferent de la definició més clàssica que fa la seva potencial rival, Hillary Clinton, que considera feminista qualsevol persona que cregui en la igualtat de drets.

Encara és d’hora, però no es pot descartar un cara a cara entre aquestes dues dones per la presidència dels EUA. Clinton té la nominació quasi feta, tret que faci un error garrafal. Fiorina, en canvi, la té difícil. Haurà de derrotar el candidat sobre els insults del qual es va saber propulsar, el favorit Trump, i també la resta d’oponents; tots homes, per cert.