Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D’EUROPA

La distància entre Merkel i Schäuble

Angela Merkel és la pragmàtica i a Wolfgang Schäuble el consideren un apassionat. La relació entre la cancellera alemanya i el seu ministre de Finances passa pel pitjor moment. Les diferències se’ls han escapat de les mans i omplen pàgines de diaris, tafaneries polítiques i especulacions entre socis comunitaris. Les seves discussions sobre quina havia de ser l’estratègia de Berlín durant els pitjors moments de la crisi de l’euro eren tan sonades que més d’un representant alemany a Brussel·les havia hagut d’aguantar la brometa d’un company d’un altre país preguntant-li: “¿Aquesta és la posició de la cancelleria o la del ministeri de Finances?” Però la tensió dels últims mesos de negociació amb el govern grec de Syriza ha esquerdat més encara la pau armada que gasten la cancellera i el defensor del rigor pressupostari, des que Merkel li va prendre el lideratge del partit, la CDU, a principis del 2000.

Wolfgang Schäuble, que sempre ha passat per ser l’últim gran europeista del govern alemany, vol deixar caure Atenes. El ministre de Finances fa mesos que reclama als seus col·legues de l’Eurogrup la necessitat de preparar un pla per si Grècia surt de l’euro. Ell, que ha participat en cada pas de la història de l’euro, ha arribat a la conclusió que el rescat grec té límits i condicions irrenunciables.

El 7 de febrer del 1992, quan es va firmar el Tractat de Maastricht que posava les bases per crear una moneda única -la nit que el francès Jacques Delors va dir “Hem firmat el desastre”, segons explica un dels seus antics col·laboradors-, Schäuble ja formava part de la delegació alemanya que va participar en la cimera. Ha sigut l’artífex de l’Europa alemanya però també l’últim europeista de la vella guàrdia amb prou autoritat política per enfrontar-se a la cancellera en aquest terreny. Ara, Merkel ha començat a acotar-li el terreny. El 15 de juny, la cancellera va reunir a Berlín el president francès, François Hollande, la cap de l’FMI, Christine Lagarde, el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, i el del BCE, Mario Draghi, per parlar de Grècia. Schäuble no va ser convidat. Segons publicava l’endemà el Bild -amb ganes de burxar-, ni tan sols l’havien avisat que es convocava la reunió.

El vigilant de l’eurozona

“Algú ha de seguir cuidant la botiga”, deia Schäuble quan li preguntaven si tenia ganes de continuar com a ministre de Finances del nou govern d’Angela Merkel durant les últimes eleccions. La botiga de l’incombustible septuagenari és tota l’eurozona. Però ara li qüestionen la feina, no només des d’Atenes sinó també des del seu propi govern.

Les etiquetes de “poli bo” i “poli dolent” han canviat de solapa. Ara és Merkel qui està disposada a tenir paciència i, en canvi, Schäuble -a qui de vegades també anomenen “l’altre canceller”- se sent prou enganyat per dir “fins aquí hem arribat”. Amb la seva ironia habitual, però taxatiu, Schäuble ja no vol més concessions. “Iannis [Varufakis], té aquestes vitamines per als nervis. Les necessitaràs”, deia el ministre alemany amb una capsa de bombons a la mà per al controvertit titular de Finances grec durant la seva última trobada a Berlín fa només uns dies.

Al ministeri de Finances alemany ja hi ha un pla d’acció per si finalment arriba la sortida de Grècia de l’euro. El temps s’esgota i la divisió a Berlín es fa més profunda.

PUBLICITAT
PUBLICITAT