Publicitat
Publicitat

Tocs d'alerta de les presidencials franceses

Le Pen supera els 10 milions de vots i l'abstenció arriba al seu màxim històric. Tot i el triomf incontestable de Macron, no està la cosa com per tirar coets de cara a les legislatives del mes de juny

Els resultats de la segona volta de les presidencials franceses han deixat en la foto final dos grans tocs d'alerta que no es poden ignorar. L'alleujament de molts, que no alegria, del triomf de Macron davant Le Pen no hauria de tapar l'avís que llança la ciutadania francesa i que fa temps és latent.

Primer de tot, l'augment fins a 10 milions de vots del Front Nacional. És obvi que Marine Le Pen ha trencat sostre del seu propi partit i amb gran diferència respecte la darrera vegada que l'FN va passar a la segona volta l'any 2002 quan el seu pare es va enfrontar a Jacques Chiraq. Però ella mateixa sap que difícilment podrà augmentar el seu electorat si no enterra les sigles del seu partit i fa renéixer el seu esperit en una nova força política, i així ho va deixar entreveure en el discurs de diumenge un cop reconeguda la derrota.

Segon, l'increment de l'abstenció i del vot en blanc. Cadascú té les seves raons per abstenir-se i votar en blanc, en són moltes i variades; però el seu increment ve provocat sens dubte perquè hi ha hagut una part de la població que no s'ha sentit identificada amb cap dels dos candidats: un per ser el representant de l''establishment' i l'altra pel que representa amb el seu discurs d'extrema dreta. Això vol dir que la crida feta per Macron pel vot útil, tot i tenir el seu efecte perquè ha doblat en vots a Marine Le Pen, no ha obtingut els resultats del 2002 quan Chiraq va multiplicar per cinc els resultats del Front Nacional, per buscar una situació homòloga. Molta gent ha anat a votar amb el nas tapat com fa 15 anys, segur, però menys.

Sovint els resultats electorals parlen per ells mateixos i ens diuen coses. Des del meu punt de vista, els electors francesos van expressant el seu cansament davant de cert abandonament polític i molts han votat d'esma: la caiguda dels partits tradicionals a la primera volta -previsible en el cas dels socialistes-, el conseqüent augment del votant lepenista i del votant de Melenchon, l'increment de l'abstenció i el vot en blanc per no voler decidir entre 'establishment' o extrema dreta... Tocs d'alerta per un Macron que el primer repte que haurà d'afrontar serà posar a prova la seva maquinària electoral, que tan bé li ha funcionat per a les presidencials, per a les legislatives de mitjan el mes que ve.