Publicitat
Publicitat

Un discurs exhaustiu, realista, valent i de mà estesa

El discurs va ser de mà estesa tant als grups parlamentaris de l’oposició com als agents de la societat civil implicats en els temes cabdals del país, com són la reforma sanitària o l’acord d’associació amb la UE

La passada setmana va tenir lloc el debat d’orientació política. Una sessió que tradicionalment representa l’inici del curs legislatiu i serveix per presentar i debatre sobre les línies estratègiques del Govern. Aquest cop, donada la irrupció del cas BPA que va condicionar tot l’inici de la legislatura, ha servit per fer, 6 mesos després, un balanç de la situació en què ens trobem en aquest cas en concret, però també per explicar com s’encaren els grans temes de la legislatura. Perquè, malgrat el que puguin pensar alguns, i sense treure-li la importància que té, el país no pot quedar paralitzat per l’afer BPA.
 
El discurs que va fer el cap de Govern va ser exhaustiu, realista, valent i de mà estesa cap a la resta de forces de l’arc parlamentari. Un discurs en què es va posar en relleu la necessitat de consolidar un model de creixement sostenible, en el qual l’obertura econòmica ha de jugar un paper essencial. La signatura dels primers  CDI i l’anunci de futures implantacions d’empreses de gran prestigi en el sector mèdic vénen a ratificar aquesta voluntat.
 
El discurs va ser realista i va constatar els grans riscos que tenim com a país a l’hora d’assegurar la sostenibilitat econòmica, com poden ser el dèficit sanitari, la dependència dels ingressos del tabac i el gran pes del sector bancari en un context de grans canvis amb impacte directe sobre aquest.
 
El discurs va ser valent a l’hora de no amagar la realitat i d’afrontar-la sense embuts, explicant amb detall quines seran les línies de treball que se seguiran. A més dels esforços per reduir el dèficit i no incrementar l’endeutament de l’Estat, contenint la despesa i diversificant els ingressos, el que cal és prioritzar les inversions amb una visió estratègica i que generin activitat econòmica per al país.
 
El discurs va ser de mà estesa tant als grups parlamentaris de l’oposició com als agents de la societat civil implicats en els temes cabdals del país, com són la reforma sanitària o l’acord d’associació amb la UE. Una mà estesa en el sentit que cal el treball i la implicació de tots plegats, deixant de banda els tacticismes polítics, per arribar a bon port en aquestes qüestions.
 
Finalment, els grups parlamentaris vam presentar, debatre i votar diferents propostes de resolució. Se’ns ha acusat al Grup Parlamentari Demòcrata de no votar les propostes liberals, ni tampoc una de les propostes socialdemòcrates, per raons que poc tenen a veure amb la realitat. El cert és que els demòcrates fa temps que estem treballant en una llei de transparència, perquè creiem que els ciutadans tenen dret a saber del funcionament de les institucions i els organismes públics, però l’accés a la informació confidencial ha d’estar igualment regulada per raons òbvies de seguretat, estabilitat i reputació. És una qüestió de responsabilitat i de sentit d’Estat, simplement.
 
 Per altra banda, i amb relació a la participació del Consell General en la discussió del model de competències i transferències entre el Govern i els Comuns, el nostre model institucional deixa molt clares les atribucions de cadascuna de les institucions i no pertoca al Consell General  fer de tutor al Govern i als Comuns en aquest afer. Al cap i a la fi,  la seva participació ja està plenament garantida des del moment en què serà el Consell General qui debatrà i, si escau, esmenarà la modificació legislativa que es presenti.

Per últim, i amb relació a la proposta dels socialdemòcrates sobre l’increment del salari mínim interprofessional, ja es va deixar clar en el discurs i les posteriors rèpliques la voluntat del Govern d’augmentar-lo fins al 50% del salari mitjà com recomana la Carta Social Europea. Això sí, cal fer-ho de forma progressiva durant la legislatura, tant per garantir l’estabilitat pressupostària –recordem, per exemple, que el llindar de cohesió amb què es calculen les ajudes socials es calcula a partir d’aquest salari mínim–com per minimitzar l’impacte sobre el teixit empresarial.