Publicitat
Publicitat

ESQUÍ ESCOLAR

Canviar les aules per les pistes d’esquí

Més de 7.000 infants dels tres sistemes educatius han participat aquest curs en l’esquí escolar

Passar una jornada lectiva a la neu pot ser per a qualsevol nen el pla perfecte per no haver d’anar a classe. Però, a Andorra, l’esquí s’ha convertit en una assignatura obligatòria i avaluable per als cursos de primera ensenyança dels tres sistemes educatius (andorrà, espanyol i francès), i durant la temporada d’hivern practiquen set dies d’esquí alpí i un d’esquí nòrdic a les estacions del Principat.

L’activitat forma part de l’àrea d’educació física i s’integra dins dels projectes educatius i curriculars dels centres docents d’Andorra que depenen del Govern o que hagin signat un conveni que així ho reguli.

Hi ha escoles que decideixen allargar l’activitat a segona ensenyança, tot i que els alumnes poden decidir de manera voluntària si participar-hi. També alguns centres consideren important començar l’activitat a maternal, a partir dels 4 anys.

L’activitat es remunta al 1960

L’any 1960 el Consell General va crear un document en el qual l’esquí es considerava un esport d’interès nacional i a partir d’aquí es va destinar una partida pressupostària per implementar-ne la pràctica a les escoles, partida que era gestionada per l’Esquí Club Andorra, que era qui s’encarregava de l’organització de l’esquí escolar.

Fins als anys 80 va funcionar un sistema mitjançant el qual les escoles decidien si portar els seus alumnes a esquiar durant algunes hores lectives o no fer-ho. El responsable de l’esquí escolar, Josep Maria Font, explica que va ser a partir d’aquí quan la conselleria d’Afers Socials va crear un organisme anomenat Esquí Escolar amb quatre representants de les escoles i amb ell com a organitzador de l’activitat.

L’any 2000 el Govern d’Andorra va crear un reglament a partir del qual passava a ser considerat obligatori l’esquí com una assignatura per als alumnes de primera ensenyança, és a dir, els infants d’entre 6 i 12 anys.

Un dia d’esquí escolar

Actualment, una jornada d’esquí escolar combina l’esquí amb acompanyants i classes amb monitor. A les 9.30 h els nens es desplacen, acompanyats per professors i voluntaris, des de l’escola fins a l’estació que els hagin assignat.

Quan arriben, el primer que fan és esmorzar i després surten a esquiar en grups de deu, dividits per nivells, amb un acompanyant. Després d’aquesta estona d’esquí, paren per dinar i seguidament continuen la pràctica de l’esquí durant dues hores amb monitors titulats que adapten les classes als diferents nivells.

Cada escola divideix els grups d’una manera determinada. Es poden diferenciar per números, colors, o fins i tot per animals. A l’escola andorrana de Sant Julià de Lòria han optat per dividir els grups per parròquies, i evitar així que es creïn rivalitats, i que entre ells s’acabin classificant en bons i dolents. Així doncs, de manera protocol·lària, cada grup porta el nom d’una parròquia que equivaldria al seu nivell d’esquí.

Superació i respecte per la natura

Els principals objectius de l’esquí escolar són la cooperació en la formació integral dels alumnes, per ajudar-los a superar-se i millorar les capacitats corporals per contribuir al desenvolupament de les aptituds físiques de base. També es pretén que adquireixin el grau d’aprenentatge que els permeti el domini de la tècnica de l’esquí, que aprenguin a respectar la natura i les activitats a l’aire lliure, i que fomentin la convivència i el respecte per les normes, el material i els espais d’ús comú.

L’esquí escolar està organitzat al 100% pel ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, que s’encarrega de la part pressupostària i logística. Organitza el transport amb la mobilització de 1.193 autobusos durant tota la temporada, s’encarrega del pagament de les hores de monitor i dels forfets, així com del contacte amb les estacions per organitzar els horaris.

Per la seva banda, les diferents escoles només s’encarreguen de gestionar els alumnes un cop han arribat a les pistes per dividir-los en grups i assignar-los els acompanyants. Aquesta activitat té un cost de mig milió d’euros, subvencionats pel ministeri, i compta amb la participació de més de 7.000 nens (4.300 de primària i 2.900 de secundària).

Activitat inclusiva

Com que es tracta d’una activitat obligatòria, el ministeri està compromès a aportar totes les facilitats que calguin i adaptar-se a qualsevol situació. El responsable de l’esquí escolar, Josep Maria Font, assenyala que han tingut nens amb ossos de vidre o amb cadira de rodes que també han anat a la neu. “Tot i que les normes diuen que hi ha un monitor per cada deu nens, si hi ha algú que necessita una persona per a ell sol, l’hi facilitem”, assegura.

Com que esquiar no és una activitat barata, el Govern també vetlla perquè tothom pugui accedir-hi. Per tant, el forfet del dia de l’activitat és gratuït i el material s’intenta proporcionar a preus mòdics.

Cada any el Govern convoca un edicte públic per contractar una empresa que subministri als infants material d’esquí per un preu de 15 euros que puguin utilitzar durant els vuit dies d’esquí escolar. En aquest cas, les famílies recullen el material un dia abans i el tornen un dia després. Però, a més, també hi ha l’opció de llogar el material per tota la temporada per 98 euros.

En cas que a algunes famílies els resulti complicat assumir aquest cost, existeix un sistema de beques que facilita el material de manera gratuïta, ja que “si és una activitat obligatòria no pot suposar cap càrrega suplementària”, segons el director del departament de Sistemes Educatius i Serveis Escolars, Marc Jover.

La figura de l’acompanyant

Tenint en compte el nombre d’adults que requereix l’activitat i que no tots els mestres saben esquiar, entre 800 i 900 persones actuen com a acompanyants voluntaris, que normalment són pares que sacrifiquen els seus dies de vacances per acompanyar els seus fills a la neu i participar de manera activa en les activitats de l’escola. El seu paper és el d’acompanyament, ja que durant les hores lliures els nens necessiten un adult que vagi amb ells a esquiar i faci de responsable del grup. A més, són els encarregats d’ajudar els nens a traslladar el material i preparar-se abans de començar.

Abans que s’iniciï l’activitat, el ministeri proposa un curs formatiu per recordar les normes bàsiques de seguretat i protecció. A més, des d’aquest any, s’ha proposat una formació en primers auxilis perquè tots els voluntaris, en col·laboració amb Protecció Civil, puguin participar-hi de manera voluntària. Font ha explicat que diverses escoles hi han participat amb el seu propi personal i amb els pares d’acompanyants.

Com a al·licient, els voluntaris de l’esquí escolar tenen la possibilitat d’optar a un forfet de temporada més barat.

Obligatorietat de l’assignatura

¿L’esquí escolar hauria de ser una assignatura obligatòria? Per què el meu nen ha d’esquiar obligatòriament si no li agrada? En diverses ocasions s’ha obert el debat sobre l’esquí escolar com a assignatura obligatòria, però des del ministeri ho tenen clar: “També hi ha assignatures que no els agraden i les han de fer. Pensem que va més enllà i els donem l’oportunitat de descobrir l’esport”, explica el director del departament de Sistemes Educatius i Serveis Escolars, Marc Jover.

Des del ministeri consideren que es tracta d’una “gran oportunitat” perquè puguin sortir de les aules per potenciar la pràctica de l’esport i alhora descobrir el país. “Quan siguin més grans ja escolliran si els agrada l’esquí o no” i si volen practicar-lo durant les hores lectives.