De campanes, campanars i campaners

Andorra la VellaLes campanes, els campanars i els campaners són els protagonistes del document del mes de l'arxiu comunal d'Andorra la Vella. Es recorda que a la parròquia hi ha diversos campanars, cadascun amb la seva història. Així, el romànic de Sant Esteve és de mitjans del segle XII i entre els anys 1942 i 1944, s’hi va construir un tercer pis atès que un llamp el va fer malbé. El de l’església de Santa Coloma és singular perquè és de planta circular. És del segle XII, quan es va afegir a l’edifici inicialment preromànic. Al seut orn, la capella romànica de Sant Andreu, reconstruïda a mitjans del anys 50 del segle XX, té un campanar d’espadanya d’un sol ull situat davant la paret d'arc triomfal. I el campanar derruït de Sant Vicenç d’Enclar també era de planta circular i estava situat a la part de migjorn de la nau, vora l’absis.

I què representen els diferents tocs? El document concreta que entre els religiosos n'hi havia d’avís de pregària de matí i vespre, el res de l’àngelus al migdia, el de difunts i les misses dominicals. Alguns d’aquests es mantenen, especialment el de les festivitats més importants com el dia de Nadal, Pasqua de Resurrecció o la festa major. També es concreta que les campanes "només resten mudes" des del Dijous Sant fins a la Pasqua pel dol per la mort de Jesucrist. Un toc particular a la parròquia és el dia del Consell del Bull de la Consòrcia de Casats d’Andorra la i Vella, quan es fan repicar els tocs –amb la campana de la Consòrcia– per cada membre consorcià viu.

Antigament el campaner era l’encarregat de fer els tocs i el manteniment i era el comú qui el contractava. La seva figura va estar vigent fins als anys 60 del segle XX, a partir de llavors va desaparèixer progressivament a causa del sistema d’automatització i de la integració del rellotge amb els tocs.

Una altra dada curiosa que desvetlla el document és que les campanes tenen inscripcions i oracions protectores, dedicacions o signes, el dia del bateig o el nom del padrí (qui la sufragava). Al campanar de Sant Esteve hi ha cinc campanes antigues i cinc de més recents. L’any 2002 s’hi van fer unes actuacions per informatitzar-les i aconseguir que voltessin. La més antiga data de l’any 1517, està orientada a la plaça del bisbe Benlloch i pesa uns 200 quilograms. Té algunes inscripcions, entre les quals el de l’advocació del patró: “Gràcies a Crist i al protomàrtir Sant Esteve siguem lliures de mal”. La segona més antiga està datada l’any 1558 i està orientada a la rambla Molines i Casa Comuna.

Cal afegir que la campana lligada al toc de les hores és la més gran, 835 quilos, que es va fondre i col·locar l’any 1801. Hi apareix la inscripció del rector, Anton Solé, i de Margarida Moles com a padrina (qui la va sufragar). La quarta està orientada a la plaça del Poble i té al·lusions a santa Bàrbara, protectora contra les tempestes i inclemències meteorològiques. La darrera i més petita té un pes de 56 quilos i està datada l’any 1856 i el mestre fonedor va ser Anton Jaquetti.

A l'últim, el document detalla que en imatges anteriors a la restauració, el campanar de Sant Andreu està malmès i no s’hi veuen les campanes, però després de la intervenció es van col·locar les que es coneixen com les campanes de carrillon o ronlle, que són les que s’empraven dins l’església i que podrien procedir d’alguna església de la parròquia.