Cultura 05/02/2023

"'Quatre dones i el sol obrirà una mica de camí a Andorra"

L'obra de teatre mostra a Barcelona la manera de parlar andorrana

ARA Andorra
3 min
L'obra 'Quatre dones i el sol'.

Andorra la VellaEl Teatre Akadèmia de Barcelona va estrenar el passat 25 de gener la producció andorrana 'Quatre dones i el sol', la versió de l'ENA de Jordi Pere Cerdà que, després de fer temporada a Andorra, treu el cap més enllà de la frontera hispanoandorrana. Parlem amb el seu director, Roger Casamajor, d'aquesta història en clau femenina que, a través d'un relat d'un poblet aïllat del Pirineu on conviuen Margarida, Vicenta, Bepa i Adriana, parla de temes tan universals com l'amor, l'odi, l'amistat o la traïció.

Com està acollint l'obra el públic barceloní?

Molt bé. Tot just vam estrenar fa una setmana i hi ha uns aplaudiments intensos i sincers al final de l'obra. Crec que la proposta ha agradat. També ha agradat molt el text, i que hagi conservat el 'dialecte andorrà'/la manera de parlar andorrana.

Per què han escollit el teatre Akadèmia?

L'escenografia i tot el muntatge que requereix l'obra no cap a tot arreu. Vam haver de descartar alguns teatres perquè no hi cabíem. L'equip del teatre Akadèmia, des del principi, es va mostrar molt disposat. A més, és un 'teatre a la grega' amb una la platea semicircular, i això ens va molt bé. S'aprecia molt el moviment de les actrius.

Com encaixa a la gran ciutat una història d'un poblet del Pirineu?

Molt bé. En realitat, si extrapoles 'Quatre dones i el sol' del localisme del Pirineu parla de grans temes universals: traïció, odi, amistat... són temes que no tenen època. Per això crec que s'ha rebut tan bé. El text és una meravella. És un plaer escoltar un text així.

No deu ser la primera vegada que Barcelona programa un drama rural...

Tampoc et pensis que n'hi ha tants. De fet, la comparen molt amb 'La casa de Bernarda Alba'. Com he dit, està agradant molt el 'parlar' andorrà. Dona molta veritat a l'obra no sentir el català central. Aporta un plus.

He llegit que una de les coses que està impactant més al públic és el minimalisme de l'escenografia.

Sí. L'escenografia la vam pensar d'aquesta manera per no ubicar un espai concret. En realitat, tota la història passa a dins d'una cuina i les actrius haurien d'estar pelant patates i carrotes. A mi, però, m'interessava no mostrar només això: el poble, les cases, la muntanya, la collada... i sobretot que s'entengués que les dones estan tancades allà dins. El fet que entrin a escena i no en surtin fins que acaba la funció també mostra la dificultat que tenen aquestes dones de sortir.

També la gran actuació d'Annabel Castan.

Totes ho fan molt bé. Hem fet un treball molt profund de text. I bé, jo no voldria destacar-ne cap. Penso que totes estan fantàstiques i han fet un treball molt interessant. La gent agraeix veure que les actrius s'hi deixen la pell. No hi ha una altra manera de fer aquesta funció.

Creu que ja era hora d'exportar obres fora d'Andorra?

Evidentment que sí. Però clar, hi ha un problema a nivell econòmic. L'aposta de l'ENA per exportar aquesta funció ha permès moure un producte de qualitat. Jo crec que si es vol apostar per aquest camí es pot fer, perquè hi ha el talent i les ganes de treballar necessàries. Penso que 'Quatre dones i el sol' obrirà una mica de camí a Andorra. L'ENA ja ha demostrat que pot tirar endavant projectes potents, i m'agradaria destacar especialment la feina que està fent l'Alfons Casal.

Què li espera ara a 'Quatre dones i el sol'?

Ara mateix estem convidant a les funcions molt programadors. Ens interessa que vegi l'obra gent del món professional. La idea seria poder fer una mica de gira. Vendre bolos al Kursaal de Manresa, a Vilafranca del Penedès... qui sap.

stats