Junts o separats: i Europa?

Les eleccions europees són l’ocasió de fer sentir la veu del sobiranisme. És on més cal la unitat

Anar junts o separats és el tema candent de cara a les properes eleccions municipals, que ja condicionen tota la vida política catalana. Agafant una mica de distància sobre el debat polític immediat, convé preguntar-nos: per què cal anar junts? Doncs per fer sentir la veu del sobiranisme unida allà on cal defensar la seva causa. On és més important anar junts? Com més lluny de casa, més important és. Poc se sentirà la veu del sobiranisme al Parlament Europeu si hi va dividit. Gairebé passa el mateix a les Corts Generals, a Madrid. Passa menys al Parlament de Catalunya. I passa encara menys als ajuntaments de Catalunya. Precisament cal recordar que el maig del 2019 hi haurà eleccions europees simultàniament a les municipals.

On és segur que cal posar tots els esforços i multiplicar les complicitats per construir llistes comunes és per anar a Brussel·les. És allà on el cost d’anar separats és més alt. I ara encara ho posen més complicat per l’interès d’Alemanya de barrar el pas als petits partits. Espanya s’ha adherit amb entusiasme a la iniciativa. El Parlament Europeu l’ha votada per àmplia majoria. Ves per on, que potser la unitat electoral ens vindrà imposada per Europa! Però podria ser que la nova legislació electoral encara trigués una legislatura europea més a aplicar-se. En aquest cas seria decisiu que les forces sobiranistes catalanes ja anessin unides. De fet, tot són incentius positius. Repassem-los.

Com més lluny de casa, més importa la unitat electoral i més mal ens fa la divisió perquè ens resta credibilitat

Primer: l'opinió pública europea ens importa molt. L'opinió política ens pot decebre, però l'opinió pública ens importa sempre. Segon: per al sobiranisme el vot al Parlament Europeu és essencialment per a la defensa dels interessos territorials, no per criteris ideològics. Tercer: el 2014 ERC va voler anar separada de CiU perquè volia demostrar el seu creixement. Ara ja tindrà les eleccions municipals per mostrar la seva força electoral. La necessitat política d’anar separada es dissol. Quart: el districte únic espanyol provoca que les 'restes' electorals siguin molt grans. Es poden malbaratar centenars de milers de vots per culpa de llistes separades. Només el fet d’anar junts pot donar, per pura aritmètica electoral, un diputat més, sempre difícil d’obtenir al Parlament Europeu. Cinquè: el districte únic prima aquelles forces que aconsegueixen mobilitzar els seus potencials votants. Si aconsegueixes engrescar els teus electors pots aconseguir una representació superior a la que et correspondria amb un districte català o provincial. El màxim de representació el fixa la mida del districte. Amb districte únic pots aconseguir que una causa política activa, mobilitzadora, guanyi més diputats al Parlament Europeu dels que li tocaria en altres règims electorals.

Per entendre’ns, posaré un exemple. Més de dos milions de vots sobiranistes poden assolir un gran resultat si van units. El cens electoral espanyol és, aproximadament, de 36 milions de persones. A les tres darreres eleccions europees va votar més o menys el 45% de la població amb dret a fer-ho. O sigui: 16,2 milions. Dos milions de vots són un 12,3%. Tenint en compte que hi ha 54 diputats en el districte electoral espanyol, aquests vots poden representar un mínim d’uns set diputats. Seria un impacte polític important que ratificaria, als ulls europeus, la causa catalana. Si anem separats, l'electorat s’engresca menys i acaba votant poc més d’un milió, en dos llistes separades de poc més de mig milió cada una, i el resultat acaba sent dos diputats per llista. Per bons que siguin, com ha estat el cas, són massa pocs.

Si l’independentisme vota en la mateixa proporció que l’electorat espanyol, la proporció de diputats que li toca és de quatre, màxim cinc. Recordem que el 2014 la notícia de les eleccions europees va ser l’èxit de Podem, amb 5 escons, i l’èxit d'UPyD, amb 4 escons, que combinat amb l’entrada de Ciutadans (2 escons) va formar un bloc políticament homogeni, liberal espanyolista, de 6. La tercera força de l’Estat va ser IU amb 6 escons. El vot sobiranista va passar completament desapercebut, sense pena ni glòria. Pocs mesos abans del 9-N del 2014 vam aconseguir demostrar a la Unió Europea que no érem res ni volíem ser res. Si haguéssim anat junts aleshores, com convindria que passés el 2019, hauríem pogut obtenir set escons, i hauríem estat la tercera força de l’Estat, la notícia de les eleccions europees a Espanya i una de les grans notícies a Europa.

Les eleccions europees són l’ocasió de fer sentir la veu del sobiranisme. Set escons sobiranistes serien un gran èxit. Aquí és on més cal la unitat. La divisió ens debilita molt col·lectivament. La unitat ens reforça. Com més lluny de casa, més importa la unitat electoral i més mal ens fa la divisió perquè ens resta credibilitat. Com més aviat anunciïn les forces sobiranistes el seu propòsit d’anar juntes a les eleccions al Parlament Europeu, millor.