'Masterclass' del PNB

Què votarà el PNB (i a canvi de què) a la moció de censura que ha presentat el líder del PSOE?

Els temes del moment són tres: són molt importants, no eren previsibles en el seu calendari exacte i m’obliguen a aparcar altres reflexions. Em refereixo, òbviament, al nou govern de la Generalitat, a la moció de censura al Congrés i a la crisi de govern a Itàlia –i al pànic a Europa–. Tots tenen components econòmics molt significatius, a més dels polítics, que són obvis. Cada escenari és important (Barcelona, Madrid, Brussel·les). He insistit sempre, i torno a fer-ho ara, que hem d’estar presents i organitzats en tots ells. Ho fan tots els que podem considerar 'mestres', siguin els escocesos o els flamencs. Però, avui, tots aquests temes tenen un petit gran protagonista: el PNB. Què votarà el PNB (i a canvi de què) a la moció de censura que ha presentat el líder del PSOE? Té cinc escons crucials. Cinc escons que ens recorden l’enorme importància de mantenir activa la presència a tot arreu on podem tenir representació política, i com és d’important tenir paciència per actuar en els moments decisius. La manca de paciència per actuar en moments decisius ha estat el principal error del Procés. No estar en condicions de conformar majories al Congrés arran de les eleccions del 20 de desembre del 2015, quan Rajoy va perdre més escons, va ser un fracàs històric. Disposàvem dels vots però vam quedar aïllats políticament. No és bo en cap cas ni per a ningú.

Els cinc escons del PNB ens recorden l’enorme importància de mantenir activa la presència a tot arreu on podem tenir representació política

Tot el contrari del PNB. Sempre pacient. Sempre esperant l’oportunitat. Sempre sabedor que la política a les Corts espanyoles ha d’estar feta d’intel·ligència tàctica i estratègica, i mai de flamarades de principis. La tardor del 2010 CiU hauria pogut fer una formidable negociació pressupostària amb el PSOE terminal de l'últim mandat de Rodríguez Zapatero, però va preferir no donar-li suport per no aparèixer mancada de principis davant de l’electorat català. Resultat: el PNB va obtenir una collita de pressupost i competències espectacular. Els socialistes de Madrid amb els quals havia de parlar no entenien com podíem haver deixat escapar una oportunitat tan bona, més encara quan CiU havia fet la part políticament més difícil, que era donar suport a Rodríguez Zapatero en les mesures d’austeritat del mes de maig del 2010. No oblidem que parlem de la CiU liderada al Congrés per Duran i Lleida, la del peix al cove, però va actuar per principis (o sigui: pànic electoral) i no per interessos.

Observem què farà ara el PNB. Entenguem per què ho farà. Està sotmès a pressions infinites, però és lliure de decidir què farà. Les pressions seran de les bases electorals pròpies, de l’efecte sobre les dels seus competidors electorals a Euskadi, del PP, amb el qual acaba de pactar uns pressupostos –i potser més coses– excepcionals per al PNB, de Cs, que amenaça amb eleccions i vol atacar la quota basca, del PSOE, que jugarà amb tot plegat –i amb el fet de compartir govern amb el PNB a Euskadi–, i de Podem, que té una excel·lent posició per moure peça amb intel·ligència –no com va fer després del desembre del 2015, quan es va perdre gallejant–. Però el PNB també rebrà les pressions europees, fortes perquè és un partit demòcrata cristià i, per tant, amic de l’actual govern de la Comissió Europea, i italianes, perquè encara és ben viu el lobi demòcrata cristià. Quina intensitat de pressió!

El PNB sap que la política a les Corts ha d’estar feta d’intel·ligència tàctica i estratègica, i mai de flamarades de principis

Tanmateix, el PNB sempre ha estat a l’altura de la defensa dels seus interessos. El que farà segur que és el millor per a ell. No barrejarà principis (recordem: pànic electoral) ni sentiments amb interessos. Entenguem-nos: “interessos” és la combinació de poder, influència, recursos, respecte i imatge. Jugar bé la defensa dels propis interessos acaba tenint un impacte positiu sobre els sentiments i sobre els principis.

Nosaltres anem mancats de tot el que és la concreció dels interessos. Ells, més petits, ho tenen tot a les seves mans i jugaran bé les seves cartes. Ho anirem veient no només en la moció de censura sinó també en les negociacions que haurà fet amb totes les parts i que s’aniran descobrint en els dies, setmanes i mesos successius. Enmig de tantes pressions, el seu marge de negociació segur que és petit. De fet, el PNB està irritat per haver de prendre decisions en aquest moment. Per això mateix, el que ells facin serà modèlic. Són els mestres de la negociació a Espanya i amb l’estat espanyol des d’un programa independentista. Preparem-nos per a la seva 'masterclass'. El que el PNB faci –i com pensi el que faci– serà, sens dubte, la principal lliçó política que l’independentisme català podrà obtenir en els propers dies.