Publicitat
Publicitat

Dígitsiandròmines

Aires de divorci

Els telèfons mòbils són el tercer en discòrdia que amenaça de trencar dos matrimonis que semblaven indissolubles: el d'Apple amb Samsung i el de Microsoft amb Intel

Q uan un tribunal de Califòrnia va donar l'estiu passat la raó a Apple en la seva demanda contra Samsung per haver copiat en els seus telèfons avançats diversos aspectes del disseny i el funcionament dels iPhone, i va condemnar la firma coreana a pagar una indemnització de 800 milions d'euros, molts es van demanar fins a quin punt el veredicte afectaria la relació proveïdor-client entre totes dues empreses. Al mateix temps que Apple compra a la divisió de components electrònics de Samsung diversos elements essencials de l'iPhone, Samsung competeix al mercat amb els smartphones i les tauletes Galaxy de la divisió de telefonia mòbil. Després d'haver-se enfrontat directament davant un jutge, ¿podrien continuar mantenint els tractes comercials?

La resposta, per ara, sembla afirmativa. El motiu és que, més que d'un matrimoni abocat al divorci per diferències irreconciliables, som davant d'una simbiosi: Apple necessita comprar a Samsung tant com a Sam-sung li cal vendre a Apple. Els microprocessadors que impulsen els iPhones i els iPads, i que suposen el 12% del cost de producció en el cas dels primers, estan dissenyats per l'equip d'enginyers que Apple va fitxar en comprar l'empresa PA Semi l'abril del 2008, però és Samsung qui els fabrica en exclusiva, en una planta situada a Austin, a l'estat nord-americà de Texas, on té previst invertir 4.000 milions de dòlars per renovar-ne la tecnologia i la capacitat de producció.

També és Samsung qui subministra a Apple bona part de les pantalles tàctils dels dos dispositius -tot i que en aquest cas també ho fan LG, l'altre gran fabricant coreà, i la japonesa Sharp- i el 40% dels xips de memòria que contenen -l'altre 60% procedeixen de la també coreana SK Hynix i la nipona Elpida-. En total, Samsung proporciona a Apple components per valor d'una mica més del 25% del cost total de cada iPhone, i renunciar a aquest contracte perjudicaria enormement el negoci de la divisió, que factura 13.000 milions de dòlars i aporta al grup més del 8% dels beneficis totals.

Apple, per la seva banda, no podria canviar de proveïdor d'un dia per l'altre. Encara que els dissenys dels processadors són seus, els analistes consideren que qualsevol dels fabricants per encàrrec que són capaços de substituir Samsung trigaria entre 12 i 18 mesos a adaptar les seves instal·lacions i hauria d'invertir una fortuna per poder produir els més de 300 milions de xips que Apple necessita comprar cada any.

Així doncs, a finals d'octubre va circular el rumor que Samsung volia deixar de vendre pantalles tàctils a Apple, tot i que l'empresa ho va desmentir de seguida. Una relació difícil, que Tim Cook -arribat a conseller delegat d'Apple precisament gràcies al seu èxit negociant amb els proveïdors- s'esforça a preservar: en l'entrevista que publica Business Week aquesta setmana, assegura que els litigis sobre patents no haurien d'afectar la simbiosi en fabricació, i cita dos casos més de col·laboració d'Apple amb competidors seus en altres àrees: Microsoft, que produeix Office per als Mac mentre promou Windows per als PC, i Intel, que fabrica els microprocessadors dels ordinadors Apple mentre intenta fer-se un forat en el camp dels smartphones .

Curiosament, les dues companyies que Cook menciona són les protagonistes d'un altre matrimoni de conveniència que no passa pel seu millor moment: Microsoft i Intel, que han dominat el món dels ordinadors personals amb el binomi format pel sistema operatiu Windows de la primera i els microprocessadors x86 de la segona, es miren de reüll des que Microsoft va amenaçar de crear noves versions de Windows que també funcionarien amb els xips d'altres fabricants; concretament, amb els de tipus ARM, que són els que es fan servir en smartphones i tauletes gràcies al seu menor consum d'energia i al seu preu més baix. Microsoft, inquieta per la tardança del seu aliat Intel a produir processadors per a dispositius mòbils, temia perdre aquest tren davant l'estancament de les vendes d'ordinadors personals i va complir la seva amenaça: a finals d'octubre va presentar Windows RT, una variant de Windows 8 pensada per a aparells amb processador ARM, més econòmics que els PC de sobretaula i portàtils.

De moment només ha sortit al mercat un d'aquests aparells: la tauleta Surface de la mateixa Microsoft, i les seves vendes no semblen gens espectaculars, però la llavor de la discòrdia ja ha quedat plantada. Fins al punt que algun analista assegura que Intel hauria proposat a Apple ocupar el lloc de Samsung comprometent-se a fabricar processadors ARM per als iPhones a canvi que Apple accepti adoptar els x86 per als iPads. No es coneix la resposta de Tim Cook -probablement negativa, per la complicació que suposaria dins d'Apple bifurcar iOS com Microsoft ha fet amb Windows-. Però és molt significatiu que Steven Sinofsky, vicepresident de Windows, hagi marxat de Microsoft poques setmanes després de la sortida de la Surface al mercat, i que Paul Otellini, conseller delegat d'Intel i promotor de l'ortodòxia tecnològica dins de l'empresa, hagi anunciat que plegarà al maig, dos anys abans del que correspondria a la seva jubilació obligatòria.

Postveritat