DÍGITS I ANDRÒMINES

Les tres noves estrelles d’Android, a prova

La fotografia és l’element que més distingeix els models de gamma alta de Huawei, Samsung i Xiaomi

Tots els cotxes tenen quatre rodes però es distingeixen per la carrosseria. Amb els smartphones no és així. Te n’adones quan tens al davant els nous models emblemàtics de les tres marques que més unitats venen al món amb sistema Android: el P30 Pro de Huawei, el Galaxy S10+ de Samsung i el Mi 9 de Xiaomi són tres rectangles de vidre tàctil amb diagonals al voltant de les 6,4 polzades.

Cal engegar-los per començar a apreciar-ne les diferències: la pantalla del Mi 9 és plana, amb uns marges mínims però visibles; els altres dos, en canvi, tenen pantalles corbades pels costats que els aproximen més a l’ideal actual de la pantalla infinita, suposadament més agradable per mirar fotografies i vídeos. Per esquivar l’obstacle de la càmera frontal, Huawei i Xiaomi han optat per una osca centrada a dalt, mentre que Samsung ha posat les seves càmeres -l’únic que en té dues, i per això fa les millors selfies amb el fons desenfocat- en una perforació lateral. Cap de les dues solucions és òptima perquè la franja superior de la pantalla continua ocupada, però és el que es porta ara i ens hi hem d’acostumar.

L’altre obstacle tradicional per a la infinitud visual, el lector dactilar, s’ha resolt en els tres casos de la mateixa manera: incorporant-lo en una capa de la mateixa pantalla. El de Samsung és més ràpid i fiable que els altres dos perquè és ultrasònic i no òptic, fins al punt que la marca ha renunciat al lector d’iris de models anteriors. Els tres telèfons es poden desbloquejar també mitjançant el reconeixement facial. És còmode i ràpid, però gens fiable: les càmeres frontals no són tridimensionals, he aconseguit enganyar els tres aparells ensenyant-los una foto meva.

Els tres telèfons fan servir la versió 9 del sistema operatiu Android, al qual cada marca afegeix una capa pròpia de presentació que introdueix una certa confusió incloent-hi serveis al núvol sovint redundants amb els de Google. La proposta més completa és la de Samsung, que abasta les plataformes Samsung Pay de pagament amb el mòbil i Smart Things d’electrodomèstics connectats, a més de la majordoma digital Bixby -que té reservat un botó propi per invocar-la, com al Mi 9 n’hi ha un per activar Google Assistant- formant així l’únic ecosistema que pot aspirar actualment a competir amb el d’Apple.

Huawei i Samsung han equipat els seus telèfons amb 8 gigabytes (GB) de memòria RAM i la seva capacitat d’emmagatzematge parteix dels 128 GB, ampliables amb targeta. En canvi, Xiaomi es queda amb 6 GB de RAM i els 128 GB són la seva capacitat màxima, amb l’agreujant que no es pot ampliar. Tot i així, el Mi 9 és l’aparell que ofereix més bon rendiment dels tres, com es veu al quadre adjunt. A canvi, és el que té menys autonomia de bateria: onze hores i quart, gairebé tres menys que l’S10+. Però ho compensa amb una rapidesa de càrrega espectacular: passa del 0 al 100% de bateria en poc més d’una hora. Els altres dos triguen més a carregar-se però són reversibles: poden carregar un dispositiu extern, fins i tot sense fils. D’alguna cosa havia de prescindir Xiaomi, a més de la resistència a l’aigua i la pols que sí que tenen els seus rivals, tractant-se d’un telèfon que val la meitat que els altres dos.

El que diferencia de debò aquests tres telèfons és la fotografia, tot i compartir configuració de tres càmeres principals. Amb combinacions diverses de captadors, òptiques i intel·ligència artificial, cada marca potencia determinats aspectes. Huawei s’emporta la medalla en el desenfocament del fons (amb un quart captador infraroig que desenfoca progressivament), les fotografies d’objectes llunyans (amb un zoom periscòpic de cinc augments, que arriben a 50 en mode digital) i les fotos amb poca llum (o fins i tot a les fosques), però Samsung és millor en els grans angulars i és el que ofereix el resultat més natural en condicions de llum més normals. Entre aquests dos, m’abstinc de triar un guanyador, perquè l’apreciació de la qualitat d’imatge és, a aquestes altures, qüestió de preferències personals. En tot cas, el Xiaomi és digne, però només pot presumir dels 48 megapíxels del seu captador, per si us cal imprimir fotos en format gran.