Publicitat
Publicitat

Gemma Mengual, de la calma de Formentera a la voràgine de Rio

Als 39 anys participa als seus quarts Jocs, fent parella amb Ona Carbonell

A Formentera, paradís de la desconnexió, Gemma Mengual va decidir tornar-se a complicar la vida. Tenia 38 anys, dos fills, s’havia iniciat com a empresària amb un negoci de restauració i mantenia la fama d’haver sigut la persona que va descobrir a tot un país un esport desconegut com la natació sincronitzada. Però va rebre la trucada que feia mesos que esperava. Mengual va decidir tornar a passar-se deu hores sota l’aigua per compassar els seus moviments amb els d’Ona Carbonell, buscant convertir les seves dues figures en un sol cos, mentre la música de Paco de Lucía ressona suggerent i evocadora. De la calma de Formentera a la voràgine que viu l’esportista d’elit a les portes d’uns Jocs Olímpics. I amb el compte enrere activat: el duo català només ha treballat plegat durant onze mesos.

La trucada que va trencar la calma de Mengual ara fa tot just un any la va fer Ana Montero, la directora tècnica, tres anys més jove que la dona a la qual es va encomanar per intentar que Espanya torni a optar a medalla. Montero havia vist com els ulls de Mengual havien tornat a brillar uns dies abans, quan s’havia embarcat en l’innovador duo mixt que va fer amb Pau Ribes als Mundials de Kazan. Ho va consultar amb la seleccionadora Esther Jaumà i la mateixa Carbonell i van tirar endavant: Espanya enviaria una nedadora de 39 anys a Rio.

La catalana va iniciar ahir els seus quarts Jocs Olímpics, setze anys després de debutar a Sydney el 2000 amb un vuitè lloc a la prova de duo. Quatre anys més tard, a Atenes, es va quedar a les portes de la medalla i, per fi, a Pequín va aconseguir la plata. Però el cicle vital de Mengual -com passa sovint en aquest país- va topar amb les ambicions professionals. A Londres no hi va anar. La llavors seleccionadora Anna Tarrés va decidir apostar per un duo format per Carbonell i Andrea Fuentes -a qui Montero va temptejar abans de Mengual-. La capitana, la mediàtica sirena, es quedava fora de l’equip després d’haver aturat la seva carrera per ser mare. Quan va tornar la porta ja no estava oberta. Tarrés, impecable, va apostar per les altres dues i això va precipitar l’adéu. El febrer del 2012 va fer públic que deixava la piscina, una decisió que havia començat a assumir a finals de l’any anterior de camí a l’aeroport del Prat: viatjava a Pequín per competir, amb el seu fill en braços, i la va atacar la tristesa. “Arribava a casa i notava que la piscina no em feia feliç”, se sincerava amb Albert Om en una entrevista a l’ARA aquell 2012.

Mengual va marxar sense estridències, tot i que a poc a poc va fer-se palès el distanciament amb Tarrés, especialment després que la nedadora entrés a formar part de l’equip de Jaumà com a assessora artística.

Acceptant aquest càrrec va començar a entrar a la piscina de nou. Ahir, onze mesos després que sonessin les notes de Paco de Lucía per primer cop, s’hi va capbussar del tot. En la primera jornada al complex Maria Lenk el duo català va acabar quart en les preliminars de la rutina lliure (93,76 punts). Molt lluny de les inabastables russes -Ishchenko i Romashina-, que van superar els 98punts, i les xineses -Huang i Sun-, amb 96. Les esperances d’aquesta parella catalana separada per 13 anys d’experiència passen per mantenir a ratlla Ucraïna -cinquena- i poder atrapar el Japó, que va obtenir poc més de sis dècimes d’avantatge. Avui segon capítol amb el duo tècnic, i demà la final.