OPINIÓ

Han tornat els Boixos Nois?

Veure els Boixos amb una imatge de Núñez transportava el barcelonisme a temps de naftalina

Els Boixos Nois no han tornat. Sempre hi han sigut, tot i que disseminats, mostrant múscul en comptagotes, difosos com a col·lectiu a dins del Camp Nou. La marca Boixos Nois encara captiva molts joves -i no tan joves- que se senten atrets pel que va suposar aquest grup d’animació nascut als anys vuitanta. Durant els últims anys, fonts policials i de la fiscalia han assegurat amb vehemència que els Boixos estan desactivats, que són una ombra del que havien arribat a ser. Han rebut molts cops policials. I també hi pesa la necessitat d’una regeneració que no han pogut fer. I, durant uns anys, la voluntat ferma des del Barça d’acabar amb les connivències que tenia aquest grup amb el club. Alguns cops van ser escapçats. D’altres, els seus caps es van apartar. No tenir el Camp Nou com a altaveu els ha penalitzat. Però la marca Boixos mai va arribar a desaparèixer. Ho saben els que segueixen compartint cerveses i càntics amb ells cada dia de partit, els que van militar-hi abans de fer el salt a nous grups sense l’estigma violent que arrosseguen. Gairebé tots els veterans dels grups que han anat naixent durant els últims 20 anys tenen passat Boixos.

Diumenge, a les hores prèvies del clàssic, van fer una nova demostració de força, manifestant-se colze a colze amb tres grups més, entre ells Supporters Barça, el grup majoritari ara mateix a l’Espai d’Animació, i amb presència de grupuscles satèl·lits afins. Una imatge impactant que s’ha anat repetint en les últimes finals de Copa, en desplaçaments i en els clàssics i derbis.

L’última demostració de múscul dels Boixos a l’estadi va ser el dia que es va inaugurar l’Espai d’Animació. Una vintena de seguidors, just després de passar per La Jarra per agafar forces, van plantar-se a l’esplanada del Camp Nou a mirar intimidadors els que entraven en una grada a la qual els Boixos tenien l’entrada prohibida. Va ser un acte d’autoafirmació, acompanyat d’amenaces que mai es van arribar a complir amb els que s’adherien al nou projecte.

Segurament no es pot culpabilitzar el Barça del que es va veure diumenge, ja que tot va passar a fora de l’estadi, però les responsabilitats en aquest fenomen són compartides. He sentit executius i directius relativitzant el paper dels radicals, a qui entenen i defensen en privat. Fa anys, a l’inici del mandat de Sandro Rosell, es va donar aire al grup deixant-los participar en les reunions per crear la llavors anomenada Grada d’Animació. Veure els Boixos brandant una fotografia de l’expresident Núñez, condemnat per suborn a inspectors d’Hisenda, l’home que els va permetre regnar al Camp Nou, transportava el barcelonisme a temps de naftalina. No tirem enrere, s’ha fet molta feina per cometre errors que poden ser cars.