L’Argentina rectifica a temps

Espanya dubta de com ha de jugar, mentre el Brasil, Itàlia i Alemanya demostren tenir les idees clares

“No es tracta de la pilota en llarg o en curt, es tracta de la pilota correcta”, defensava el mític emblema del Liverpool, Bob Paisley. En aquest començament de Mundial, el Brasil, Alemanya i Itàlia han demostrat des d’un inici una convicció plena en el seu estil, ja sigui a través d’una pilota llarga o mitjançant la passada curta. El seu futbol no admet dubtes. Per la seva banda, l’Argentina de Leo Messi va tardar 45 minuts a saber què vol i què li convé per intentar aconseguir el Mundial a casa del gran enemic. El camí dels albicelestes està marcat i ja no accepta cap pas enrere. La selecció espanyola, en canvi, es debat entre mantenir el rumb fixat el 2008 o fer un gir brusc de timó per buscar solucions al que alguns consideren l’ocàs d’una generació única. Espanya, a un pas de l’abisme, dubta de la seva identitat, i rep pressions internes i externes per canviar la filosofia que ha regit el combinat de Vicente del Bosque durant els últims anys, en què ha guanyat dues Eurocopes i un Mundial.

Punt de partida

Les tres seleccions que sortien a priori com a grans favorites -el Brasil, l’Argentina i Espanya- han iniciat el torneig sense convèncer, i una, la selecció espanyola, amb desfeta estrepitosa contra Holanda. A més, l’Argentina i Espanya estan submergides en el debat profund sobre la seva identitat. A Vicente del Bosque li arriben pressions per abandonar el toc pacient que marca Xavi i imprimir un joc més vertical. Els mateixos Cesc i Xabi Alonso van abonar-se al debat sobre l’estil. A l’Argentina hi ha unanimitat: Leo Messi necessita rodejar-se de talent per poder oferir el seu millor nivell. Els albicelestes van superar 2 a 1 Bòsnia i Hercegovina. Una victòria que va generar molts dubtes en el combinat que dirigeix Alejandro Sabella, però que permetrà aprofundir en el debat futbolístic des de la seguretat que aporta iniciar el Mundial amb triomf.

El seleccionador argentí va assumir el seu error en el plantejament inicial -un dibuix d’un 5-3-2 que va aïllar Messi, orfe de jugadors amb qui associar-se-. L’Argentina va rectificar en el segon període, amb l’entrada de Gago i Higuaín, un canvi de sistema que aplaudeix l’entorn de la selecció. “ Hagamos más Lío ”, titulava ahir el diari Olé, en clara referència a la necessitat de col·locar més jugadors talentosos perquè Messi no jugui allunyat de la porteria contrària. “D’aquest primer temps amb cinc al darrere més val parlar-ne poc i aprendre’n”, afegia el rotatiu. Els argentins estan esperançats amb la presència del crac del Barça, tot i que són conscients que la seva primera aparició a la cita del Brasil va ser fugaç: “Golàs i poca cosa més”, deia el diari Clarín.

El mateix futbolista de Rosario va ser contundent a l’hora de valorar les dues cares del seu equip sobre la gespa de Maracanã. “Quan sortim els 4 amb tot, això genera més dubtes al rival”, admetia Messi, en referència als seus tres companys d’atac del segon període, la velocitat d’Ángel Di María i l’olfacte de gol i mobilitat de Gonzalo Higuaín i Sergio Agüero. Aquest és l’ecosistema que reclama tot el país, i al qual Sabella està abocat: els experiments de 5 defenses es van esfumar en tan sols 45 minuts. El gol de Messi contra els balcànics, la clàssica carrera en diagonal arrencant des de tres quarts de camp, va suposar el segon gol del blaugrana en un Mundial. Messi només havia marcat contra Sèrbia el 2006, i durant la cita de Sud-àfrica no va veure porteria.

El Brasil, inamovible

Els que no variaran la seva filosofia són els amfitrions. Al Brasil tothom assumeix que l’aposta de Luiz Felipe Scolari és un tipus de futbol físic, en què l’ordre i la capacitat de desgast estan per sobre del talent i l’estètica. Els locals van superar Croàcia sense brillantor, amb espurnes de qualitat de Neymar i Óscar que despunten en un bloc sòlid i generós. La fórmula és aquesta, la mateixa que va servir-li a la canarinha per guanyar la Copa Confederacions l’any passat. No hi ha lloc per al debat. A més, els problemes físics que arrossega Hulk podrien obrir la porta perquè Scolari reforci la medul·lar, on, a més de Luiz Gustavo i Paulinho, hi inclogui més múscul de la mà de Fernandinho o Ramírez.

Itàlia, Anglaterra i Alemanya també tenen molt clar el que volen. Els italians, tot ordre i control, basen el seu estil en el cap privilegit d’Andrea Pirlo, executor de totes les jugades del seu equip. De moment, amb més d’un 90% d’efectivitat, és el conjunt que millor tracta la pilota. Els italians, a més, són el conjunt que corre més sense pilota: van córrer un 30% més que els brasilers i els espanyols sense tenir el control de l’esfèric, cosa que demostra, en gran part, la mobilitat dels seus jugadors a l’hora d’oferir-se.

Anglaterra, tot i caure contra els de Cesare Prandelli, van demostrar atreviment i variants en el fins ara millor partit del campionat, mentre que Alemanya va fer una demostració com a bloc davant el Portugal de Cristiano Ronaldo, amb un joc que barreja associació i capacitat física, i en el qual Thomas Müller es va erigir com a jugador més decisiu amb els seus tres gols. Els de Joachim Löw van presentar candidatura, i van destronar Espanya com la potència europea que infon més respecte a l’altre costat d’Atlàntic.