Publicitat
Publicitat

La UEFA posa preu a mostrar estelades

Sanció de 30.000 euros al Barça pels crits d’independència i l’exhibició de banderes a Berlín

Els crits d’independència i l’exhibició d’estelades de l’afició del Barça durant la final de la Lliga de Campions contra el Juventus ja té un preu: 30.000 euros. Aquesta és la sanció que va imposar la UEFA al club blaugrana ahir. Durant el duel disputat a l’Olímpic de Berlín no hi va haver incidents, però la UEFA va obrir un expedient sancionador al Barça arran de l’informe de la inspectora ucraïnesa Anna Bordiugova, que finalment va concloure ahir al matí amb una sanció econòmica. El comitè de control, ètica i disciplina de la UEFA va decidir multar l’entitat blaugrana i demostrar d’aquesta manera que durant els partits oficials que estan sota el seu paraigua no hi pot haver cap missatge de contingut polític, encara que la manifestació sigui feta cívicament, com va passar a Berlín.

Amb peus de plom

Quan passaven pocs minuts de les nou de la nit, el Barça va emetre un comunicat en què es declarava que el club “respecta la sanció”, però alhora s’hi manifestava el seu “total desacord”. L’entitat blaugrana -amb converses permanents entre Barcelona i San Francisco, on hi ha el president, Josep Maria Bartomeu, i el seu home fort dins l’executiva, Albert Soler- va argumentar en el seu escrit que el delegat de la UEFA que hi havia a l’estadi va qualificar d’“excel·lent” el comportament dels seguidors catalans. Així mateix, el Barça estudiarà el cas amb més deteniment, i sotmetrà a la consideració dels serveis jurídics la conveniència de presentar un recurs.

El Barça, empantanegat amb la FIFA pel cas Masia, va mesurar molt el contingut i les formes de la resposta oficial, i va declinar obrir una nova guerra amb la UEFA. En canvi, van ser més durs els comentaris en petit comitè entre els executius i directius, ja que hi veuen una clara maniobra política orquestrada des de Madrid i que la UEFA ha permès amb aquesta sanció.

Més vehements i contundents van ser l’Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, que dues hores abans van emetre un comunicat per rebutjar l’actuació de la UEFA, ja que suposa “un greu atac a la llibertat d’expressió i opinió” dels seguidors desplaçats a Alemanya, que van tenir un comportament “excel·lent”.

No cal negligència

La UEFA va declinar donar explicacions sobre la sanció i es va remetre al breu comunicat que va fer públic ahir a la tarda i que detallava que la sanció aplicada al Barça deriva de l’incompliment de l’article 16 del codi disciplinari, concretament el punt 2E. “Totes les associacions i els clubs són responsables del comportament inadequat dels seus seguidors, i poden estar subjectes a les mesures disciplinàries i directrius, fins i tot si es demostra l’absència de negligència en relació a l’organització del partit”, diu el reglament de la UEFA, que especifica les conductes que estan tipificades i que poden comportar sanció: “L’ús de gestos, paraules, objectes o qualsevol altre mitjà per transmetre qualsevol missatge que no és apte per a un esdeveniment esportiu, en especial els que són de naturalesa política, ideològica, religiosa, ofensiva o de naturalesa provocativa”.

La decisió del màxim organisme del futbol europeu arriba després de l’informe que va fer de la final -a través de les imatges televisives- la ucraïnesa Anna Bordiugova, un escrit que xocava frontalment amb el que va fer el mateix delegat de la UEFA a l’Olímpic de Berlín, que en el seu escrit va assenyalar el correcte comportament de l’afició del Barça, i que el club català va ressaltar en el seu comunicat de resposta. Fonts de l’entitat barcelonista, tal com va explicar l’ARA el mes passat, van assegurar que ja a Berlín van rebre la notificació de la UEFA que hi hauria un expedient sancionador.

Durant la recent campanya electoral, el vicepresident institucional, Carles Vilarrubí, va denunciar pressions polítiques des de Madrid sobre aquest afer. “Durant les semifinals de la competició europea contra el Bayern, el conjunt alemany ens va dir que hi havia pressions de Madrid per fer que la policia retirés un seguit d’emblemes relacionats amb Catalunya”, va dir el directiu als micròfons de RAC1, en resposta a les declaracions del president del Consell Superior d’Esports (CSD), Miguel Cardenal, a la Cope: “La sanció de la UEFA al Barça és una crida d’atenció a Catalunya perquè deixi d’utilitzar políticament l’esport”.

Des del club, la majoria de directius i executius insisteixe a repetir que el clima polític que viu el país té conseqüències directes sobre el dia a dia de la institució, i en són un exemple les pressions que va denunciar Vilarrubí. De fet, la signatura del document per adherir el Barça al full de ruta del 27-S, tal com van sol·licitar l’ANC, Òmnium Cultural i la Plataforma, i que van acceptar els llavors quatre candidats a la presidència del club, s’assumeix que serà un punt d’inflexió. “Això tindrà conseqüències”, va assegurar un directiu amb la cara greu mentre se signava el document.

En aquest sentit, als despatxos del Camp Nou hi ha qui considera que aquest cas deriva de les pressions fetes des de Madrid, i que no es pot analitzar independentment del que passarà aquest dilluns, quan la Comissió Antiviolència resoldrà sobre els xiulets a l’himne espanyol a la final de la Copa entre l’Athletic i el Barça. Un “muntatge” per preparar l’escenari de dilluns, asseguren fonts blaugranes, que lamenten que la UEFA hagi cedit a la pressions.

Precedents

En el partit entre el Barça i el Manchester City del mes de març al Camp Nou, la UEFA també va obrir un expedient sancionador al Barça, d’acord amb l’article 16, perquè es va desplegar a l’estadi una pancarta amb el lema: “Prou atacs a l’esport català”. En aquest cas, la iniciativa va ser de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, que va desplegar el missatge que es volia que arribés a tot el món, i va acabar sense repercussions per al Barça.

De totes les sancions i multes econòmiques que ha imposat la UEFA durant els últims anys, cap manté similituds amb el cas de la final de la Lliga de Campions de Berlín. La majoria són per invasió del camp, llançament d’objectes o comportaments racistes i xenòfobs d’una part dels aficionats. El Reial Madrid, per exemple, va ser sancionat amb gairebé 10.000 euros per l’exhibició de dues banderes nazis durant el partit de Lliga de Campions contra el Bayern Munic de fa dues temporades, i amb la clausura de dos sectors de l’estadi durant un partit.

Aquell mateix any el mateix conjunt bavarès que ara dirigeix Pep Guardiola va ser multat amb la mateixa quantitat i amb el tancament d’un sector del camp per dues pancartes que es van exhibir a les grades de l’Allianz Arena de Munic: una d’homòfoba contra els seguidors de l’Arsenal, en què es llegia “Gay Gunners” i es veia un canó apuntant un jugador dels canoners de Londres, i una altra amb contingut polític: “Digues no al racisme, a Kosovo”.

Dilluns, torn dels xiulets a l’himne

La Comissió Antiviolència es reunirà dilluns a les 18 hores, a la seu del Consell Superior d’Esports (CSD), per estudiar les possibles conseqüències dels xiulets a l’himne espanyol que es van sentir durant la final de la Copa del Rei disputada al Camp Nou entre el Barça i l’Athletic.

Antiviolència ja té tota la documentació que va sol·licitar als clubs i les forces i cossos de seguretat de l’Estat, i dilluns podria emetre la resolució del cas, que podria comportar una nova sanció al Barça.

Històries de superació esportiva