Carta a Dolors Sabater: 'Empadronar-se a Badalona'

No sembla que siguis aquí per al teu lluïment personal, sinó per tenir cura de les persones

Així com hi ha famílies que s'empadronen en una altra adreça per triar escola per als seus fills, a mi m'agradaria ser veí de Badalona per poder-te votar a les eleccions municipals de l'any que ve. Que tornessis a ser l'alcaldessa que has estat, una persona que ha governat per a les persones.

O almenys així m'ho sembla des de la distància. O almenys així m'ho diuen els amics que sí que viuen a Badalona, i que aquests dies estan tristos perquè han perdut –per poc temps, esperen– la seva alcaldessa, la que els permetia, ara sí amb orgull, dir que són de Badalona de tota la vida i que Badalona no és l'Albiol. De seguida que vas ser elegida, després d'un pacte progressista i costós (suposo que això és una redundància), vas cridar l'atenció més enllà de la teva ciutat.

Qui és aquesta dona, ens preguntàvem, que té els cabells blancs més joves de Catalunya. La maduresa i la joventut, juntes en un mateix cos, en una mateixa veu esquerdada i càlida, en una mateixa persona, a qui els anys no han fet evolucionar cap al cinisme, sinó que li han esmolat el sentit de l'ètica, de la llibertat i de la responsabilitat. Has militat en totes les causes, però en cap partit polític. Sembles una persona lliure, que no deu res a ningú, i això que és tan ràpid d'escriure, es necessita tota una vida per fer-ho coherentment possible.

Hi ha pocs polítics a qui, en les seves decisions, no se'ls vegi el partit que tenen al darrere. Habitualment, es pot jugar a interpretar els seus moviments en funció de les consignes que reben des dels despatxos de les seves formacions. Perquè això no passi, es necessita molt carisma. I fa l'efecte que tu el tens. Un carisma, però, al servei dels altres i no del teu propi ego. No sembla que siguis aquí per al teu lluïment personal, sinó per tenir cura de les persones, especialment de les més vulnerables, i per defensar aquelles causes que consideres justes, i que portes anys reivindicant, des del carrer, al costat de pacifistes, feministes, insubmisos o sobiranistes.

T'acusen ara de no haver mantingut la neutralitat institucional, un nou concepte que s'han inventat aquells a qui no els incomoda l'existència de presos polítics sinó els llaços grocs i les banderoles que en reclamen la llibertat. ¿Algú coneix algú que voti esperant que els seus representants siguin neutrals? Davant de segons què, no es pot ser neutral. S'ha de ser honest i compromès. S'ha de tenir –en paraules de David Fernàndez– la teva tendresa rebel.

P.D. He vist a Twitter una foto de la taula del despatx de l'Ajuntament amb una trentena de capses, carpetes i dossiers, a punt per fer el traspàs amb el nou alcalde. Al costat, hi havia una altra imatge amb tot el que va deixar Albiol quan va marxar el 2015: un exemplar de la Constitució espanyola.