Publicitat
Publicitat

Santi Vila i “els tòpics” de Rodalies van en tren

Ahir l’ARA va acompanyar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, en un dels viatges que té previst fer per la xarxa de Rodalies per copsar de primera mà què passa cada matí en hora punta en aquest mitjà imprescindible per a 400.000 catalans. Copsar, copsar, no ho va fer gaire, però. Sí que va parlar molt amb el director de Rodalies de Renfe, Félix Martín -a qui just el dia abans havia obert un expedient informatiu per una suposada mala gestió d’un dels habituals incidents-, que l’acompanyava en el viatge. Amb els usuaris només hi va parlar un instant, massa poc. Intimida molt veure un conseller agafat de la barra del tren, envoltat de cinc persones més amb vestit i corbata parlant entre ells: el secretari general, dos directors d’àrea i el director de Rodalies.

“La Renfe espanyola”

Va ser el conseller que en un moment va deixar la conversa en grup, es va girar i va preguntar: “Què tal? Com va? Esteu contents amb el servei?” Un dona rossa de mitjana edat, molt ben vestida i enjoiada, li va respondre que sí amb un gran somriure. I una altra, davant seu, no es va poder reprimir: “M’estranya que algú estigui content. Els trens van tard i no donen mai explicacions, qui estigui content de la Renfe espanyola és estrany...” Patapam! El conseller Vila es va tornar a girar cap al director de Rodalies amb cara de “i tu què li respons?” Félix Martín, però, li va dir que moltes d’aquestes queixes “són un tòpic” sobre Renfe, i Vila li va rematar l’assistència: “Un tòpic basat en fets molt reals”. Amb Félix Martín, però, van parlar de tot. Li va preguntar per l’estat del maquinista que va perdre la cama durant l’episodi de vent del desembre passat -“està animat”-, i sobretot van parlar dels problemes diaris de la xarxa. Martín li va explicar que moltes de les incidències que els toca gestionar a Renfe són culpa de l’estat de la infraestructura, és a dir, de l’Adif.

L’Adif, sempre l’Adif

Quan entres en aquest triangle de les Bermudes que suposa Adif -Renfe-ministeri de Foment pots acabar ben marejat. Quan a l’Estat li interessa, els tres vèrtexs del triangle són la mateixa cosa -perquè són la mateixa cosa-, i quan hi ha un problema, posen en marxa la centrifugadora i vas rebotant de Renfe a l’Adif, de l’Adif a Foment i de Foment a Renfe fins que te’n canses i ho deixes córrer, que a vegades sembla que sigui el que vulguin que facis. A vegades recorda el còmic Les dotze proves d’Astèrix. El conseller Vila, amb elegància, va respondre al director de Rodalies: “A la gent no li expliquis que la culpa que estigui parat és d’aquests o d’aquells”.

De fet, el gestor d’infraestructures de l’Estat, l’Adif, va centrar bona part de la conversa, i no sempre de manera elogiosa. La grandíssima majoria d’avaries dels trens a Catalunya són per culpa del mal estat de les vies, les catenàries, els túnels i la senyalització de la xarxa, i aquesta és la responsabilitat de l’Estat, pel fet de no invertir. Una decisió política.

Vam sortir de Cardedeu puntuals a les 8.21 hores, i vam arribar com un clau a Barcelona-Clot 35 minuts després. Casualitat o no, la R2 és de les més fiables. Segons l’ARA Control, només ha tingut 30 incidències importants des de l’1 de gener. A la R3 (148 incidències) ja esperen el conseller amb ganes.

Ens han dit adeu