Publicitat
Publicitat

Els nens ja venen amb la ideologia feta de casa

A l’escola, influeixen més els amics que la immersió

L’estereotip que tenen tan prefixat en alguns cercles polítics de Madrid respecte al fet que si s’ha multiplicat el nombre d’independentistes és per culpa de la immersió lingüística en català i per TV3 és un argument de curta volada. Pel que fa al suposat adoctrinament de l’escola catalana, si mirem l’evolució del grau d’independentisme a les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) en funció de l’edat, observem que aquelles persones que van estudiar plenament amb l’educació franquista han tingut una evolució cap a l’independentisme similar a aquells que han fet tota la seva escolarització amb el sistema educatiu català.

Abans del 2012, aquells que volien que Catalunya fos un estat independent no eren els majoritaris, però no hi havia diferències significatives amb l’edat. I quan a partir de la manifestació del 2012 es va iniciar el Procés i la independència va començar a ser la forma d’estat preferida dels catalans, aquells que havien sigut escolaritzats sota la influència de la immersió lingüística no eren més independentistes que els que van patir l’escola franquista d’inici a final. I així, seguint les enquestes del CEO, la corba de l’evolució de l’independentisme es manté similar en totes les franges d’edat.

Influeixen més els amics

Això significa que l’educació que reben els nens a l’escola té una influència molt minsa en la seva ideologia política. Així ho confirma Francesc Núñez, sociòleg de la UOC: “La ideologia política sobretot la transmeten els pares a casa”. Segons Núñez, l’escola pertany a la “socialització secundària”, i aquí influeixen més els amics, afegeix, que no pas els mestres. “Un professor pot influir només si té una relació afectiva especial amb l’alumne”, reconeix aquest sociòleg. En aquesta línia, la professora de ciències polítiques de la universitat nord-americana de Yale, María José Hierro, afirma a la seva tesi sobre el sentiment identitari a Catalunya i Espanya que “els nens porten els sentiment identificatiu que mamen a casa seva”. Segons dades de l’última enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), el 72% dels fills que tenen els dos pares catalanoparlants votarien a la independència, mentre que només ho farien el 22% dels fills de pares castellanoparlants. Sense treure importància a l’efecte que té l’educació que reben els infants, Hierro explica que la immersió en català va tenir un efecte més gran en el sentiment identitari dels primers alumnes a principis dels anys 80 que no pas ara. I afegeix que té més influència el barri en què vius i vas a l’escola que no la immersió en sí mateixa, és a dir, si la zona és majoritàriament castellanoparlant o no. “Només en els barris on els fills d’immigrants es troben en minoria, els anys a l’escola sembla que influeixen en la identificació com a més català que espanyol dels fills”, explica aquesta politòloga, que, per tant, conclou: “Té un paper més determinant el contacte amb nens de diferents procedències que el contingut educatiu i l’educació en català”.

¿El sentiment identitari català -més català que espanyol o només català- implica indefectiblement ser favorable a la independència? Els politòlegs sempre han cregut que tenia una causa-efecte clara, però segons un estudi fet el 2015 per Maria José Hierro i dos politòlegs més, Raül Tormos i Jordi Muñoz -articulista de l’ARA-, això s’ha capgirat últimament: “Per una sèrie de raons polítiques, la gent cada cop més creu que la millor opció és la independència encara que no se senti totalment catalana”, explica Muñoz, que creu que això és el que explica el moment que estem vivint.

Etiquetes