Brussel·les precipita un semestre boig per a Rajoy

BarcelonaMariano Rajoy ha exhibit unes qualitats que haurien omplert d'orgull Harry Houdini, el mestre de l'escapisme. I fins i tot ha demostrat aptituds per a l'ocultisme, després d'haver amagat que el límit real de dèficit autoritzat per Brussel·les era en realitat del 6,5% i no del 6,3% que el president espanyol havia anunciat a tothom, incloent-hi les comunitats autònomes. Però un any i mig després de la seva arribada a la presidència, sembla que la Comissió Europea n'ha pres nota i ha optat per no deixar escapatòries. El detallat calendari anunciat ahir precipita Mariano Rajoy a un semestre de voràgine reformista que l'obligarà a enfrontar-se amb gairebé tothom. És el preu d'haver obtingut un calendari més flexible per complir el dèficit. Brussel·les, ja ho sabem, no dóna sense exigir res a canvi.

Fins a finals d'any, Rajoy està obligat a introduir canvis en la reforma laboral (en concret, al setembre), presentar "un pla per augmentar l'eficiència de tota l'administració pública" (a l'octubre) i reformar el sistema de pensions (al desembre). Abans del 2014, a més, també haurà de crear un organisme pressupostari independent que millori la transparència de l'execució pressupostària. I per al març del 2014, Brussel·les exigeix que es reformi el sistema tributari, apujant l'IVA en alguns productes que ara el tenen reduït i incrementant els impostos mediambientals en productes com la benzina, entre d'altres. Finalment, també s'exigeix una reforma del sector energètic per acabar amb el dèficit de tarifa, eliminar les "restriccions injustificables" a les grans superfícies comercials i suprimir els impediments per a la liberalització del transport per ferrocarril de mercaderies i passatgers.

Diferències

Algunes propostes són molt concretes. Per exemple, sobre les pensions demana que l'edat de jubilació no sigui fixa, sinó que variï "en funció de l'evolució de l'esperança de vida". També es reclama una llei de desindexació perquè la despesa pública (probablement salaris de funcionaris i pensions) deixin d'anar lligats a la inflació.

Però en altres casos les peticions de Brussel·les són prou vagues perquè Rajoy, fent gala de les seves aptituds, se n'escapi. Per exemple, demana un augment de les polítiques de formació a aturats (per millorar les seves possibilitats de trobar feina i reduir el nombre de persones en risc de pobresa), però això contrasta amb la rebaixa pressupostària que aquestes polítiques han patit en els últims exercicis i amb la necessitat de seguir reduint el dèficit. I també es demana la creació d'un portal únic d'ocupació per fomentar que els aturats trobin feina. En qualsevol cas, no semblen canvis profunds i, per tant, Rajoy té una escletxa per fer simples retocs a la seva reforma laboral.

De totes maneres, per assegurar-se que Espanya passa per l'adreçador, la Comissió Europea tutelarà l'acció de govern de manera exhaustiva. Cada trimestre, com s'explica en un dels documents publicats ahir, es farà seguiment dels compromisos assumits per Espanya a canvi d'obtenir el marge addicional per reduir el dèficit. Rajoy, per tant, està avisat.