Amagar la motivació xenòfoba d'una matança
BarcelonaUn petit passatemps. El lector ha d'endevinar què tenen en comú els tres titulars següents: "Un home mata una desena de persones en dos bars i després se suïcida a la ciutat alemanya de Hanau" (Libertad Digital); "Un home amb les facultats mentals pertorbades deixa deu morts i diversos ferits greus a la ciutat alemanya de Hanau" (Alerta Digital), i "Almenys vuit morts i cinc ferits en dos tirotejos als afores de Frankfurt" (OK Diario). El que comparteixen no és el que diuen, sinó el que callen: la motivació xenòfoba de l'atac. En els dos primers casos ho fan, a més, posant en primer pla la salut mental de qui va perpetrar l'atemptat. La qual cosa és doblement miserable. Primer, perquè es torna a jugar amb l'estigmatització dels malalts mentals, quan les dades mostren que la relació entre trastorns i violència és un clixé, no pas una veritat estadística. Segon, perquè amaga sota la catifa el vincle, aquest inequívoc, entre una ideologia extremista que es basa en negar la dignitat de l'altre i la violència que s'exerceix finalment contra els diferents. També caldria preguntar-se si això és terrorisme, o el terme només s'aplica a les matances que es fan en nom de l'islam.
El resultat d'aquesta política informativa queda clara veient els comentaris a la notícia en aquests mitjans: que si Merkel –que ha denunciat les polítiques d'odi– és una bruixa contrafeta, que si és un atac de falsa bandera, que si patates. És evident que qui comet un acte així cova dimonis interns. Però també reacciona a un clima ambiental, instat de manera conscient per mitjans que tiren el titular i amaguen la mà.
Àlbum de titulars
"El campo da cariño a los antidisturbios: 'Esto no es Cataluña. Aquí no queremos palos'". El Confidencial. Que algú els expliqui, sisplau, que els cops de porra rebuts no eren ben bé del tot sol·licitats.
