Qualsevol polític sap que, si ha d'encaixar les mans d'un rival a una escala, és millor fer-ho des del graó superior: la foto serà molt eloqüent sobre qui domina qui. Ahir, tota la premsa cobria la trobada d'Aznar i Rajoy al Campus FAES. I, a la immensa majoria de diaris, la foto triada mostra Aznar acompanyant del braç el president espanyol. Tant se val que Rajoy vagi una passa avançada i marqui visualment que lidera el pas, aquesta mà traïdora -un aparent gest cordial que ningú s'atreviria a refusar- fa que la iconografia que queda impresa sobre el paper de premsa sigui la d'un líder tou, que necessita encara la guia del mentor. A sobre, Rajoy va amb el cap cot. El lector potser dirà que filo massa prim. Potser sí. Però no deixa de ser significatiu que l'únic diari espanyol que evita aquesta foto sigui La Razón, el rotatiu que s'ha distingit per ser crossa permanent de Rajoy. Els titulars, en general, es van decantar per recollir les declaracions del president espanyol dient a Aznar que "Keep calm and carry on". Però l'expresi -que va aparèixer amb el bigoti afaitat, un altre gest- va guanyar la batalla fotogràfica de la trobada.
La ressaca de la (pseudo)confessió de Bárcenas
Jiménez Losantos va voler marcar que, a la taula de columnistes d' El Mundo, ell menja a banda. Va denigrar l'exclusiva de l'entrevista operada per Pedro J. Ramírez a Luis Bárcenas. "El gènere de les confessions graduades de Bárcenas és el cèlebre tiradelamantisme", deia, i recordava casos similars que havien acabat "en foc d'encenalls". El més curiós és que l'editorial també semblava tirar-se pedres a la pròpia teulada. Es titulava "L'obligació de Bárcenas és parlar davant del jutge" i, tot i que es penjaven la medalla d'haver "fet explotar [la peça] en plena cara del partit del govern", reconeixien que, més enllà del blablablà interessat, el que calen són documents.
