Els mitjans davant la responsabilitat històrica de la vacunació

BarcelonaLa premsa hostil a Sánchez actua com el trinxeraire de discoteca que pregunta si et mires la seva nòvia: la plantofada està assegurada tant si respons que sí com si respons que no (ʺQuè passa? Li estàs dient lletja?ʺ). Aquesta és l’actitud de la caverna. El mateix dia que El Mundo obre portada amb ʺEl xou del govern enterboleix la fita de la primera vacunaʺ, La Razón escriu en un subtítol: ʺSánchez evitarà la foto rebent la vacuna com sí que ja han fet altres líders mundialsʺ. Si Sánchez s’hagués fet la fotografia, segur que li haurien dit de narcisista cap amunt. Ara que hi renuncia, el renyen perquè no serveix d’exemple perquè la gent accepti vacunar-se voluntàriament.

La premsa ultrapolititzada està donant prioritat a la batussa gallinàcia en comptes de posar-se al servei de la immunització col·lectiva. A vegades la irresponsabilitat pren forma de pescaclics, com quan es va viralitzar la notícia d’una infermera que s’havia desmaiat rebent la vacuna. L’hospital va aclarir que no havia arribat a perdre el coneixement i ella va explicar que tenia una condició prèvia que la feia defallir quan notava un dolor, per petit que sigui. Però el mal ja estava fet: milers de persones devien prendre la decisió d’esperar a vacunar-se, després de llegir aquest cas.

Les portades del dia també serveixen per evidenciar els marcs referencials dels diaris. La Vanguardia dedicava la foto de portada a la primera vacunada espanyola, mentre que El Periódico, El Punt Avui i l’ARA optaven per la primera immunitzada catalana. De fet, els diaris bascos retrataven vacunats bascos. I els gallecs, doncs gallecs. El diari del Grupo Godó, per tant, llançava un missatge més o menys subtil sobre quin era el seu àmbit d’actuació preferent.