El retorn de la doctrina Aznar versus l’escarni ignorant

Barcelona"Les copes de vi que he de beure o deixar de beure, deixa que me les begui tranquil·lament. No poso en risc a ningú ni faig mal a la resta". Ho deia José María Aznar, criticant una campanya de sensibilització de la DGT que apel·lava a no conduir sota els efectes de l’alcohol. Les declaracions van ser especialment funestes, tenint en compte que Espanya liderava aleshores les morts en carretera causades per embriaguesa i que una de cada tres fatalitats es podia relacionar amb el consum d’alcohol. Hi ha molta d’aquesta actitud, entre egoista i directament idiota, també ara amb el coronavirus. Molt de "jo controlo", molta inconsciència. I testosterona mal canalitzada, diria.

Però cal anar en compte. Llegeixo a les xarxes socials força missatges de persones que s’han vist increpades, o que han rebut l’impacte d’un ou perquè algú, des d’un balcó, l’ha vist caminant pel carrer. I tenien justificació per fer-ho, s’entén. La presa de consciència col·lectiva de la necessitat de quedar-se a casa no pot alimentar l’assenyalament ignorant. El Guardian, per exemple, publica la columna: "¿Està bé cridar als estranys que no estan respectant l’aïllament social? Absolutament!" Em sembla irresponsable: no sabem si qui torna a casa sota una pluja d’ous és un sanitari després d’una llarguíssima jornada, o un pare separat i el seu fill, després de fer un canvi de torn. Un expert en salut pública de la Universitat d’Oxford, Peter Drobak, ho recomanava directament als periodistes, en un informe del Reuters Institute: "Està bé ser didàctics, però fem-ne també assenyalament públic".

Si les guerres acostumen a abonar una lamentable cultura de la delació, els mitjans hauríem d’evitar que aquesta crisi derivi en el seu equivalent del segle XXI: l’escarni desinformat.